QR 7. Casa Bosch

2016-06-14T10:52:26Z

Beti Garriga Llorens:

=Història de la Plaça del Mercat Vell=
Gran part de l'actual plaça del Mercat Vell es configura sobre el solar que durant bona part del segle XIX va ocupar el vell trinquet de Benicarló. Era un recinte tancat, sense coberta, amb manises d'argila cuita en el qual es jugava a mà i amb pala. Nascut a iniciativa privada, els seus propietaris el van abandonar el 1808, data a partir de la qual es fan càrrec les successives corporacions municipals que consideraven el joc de pilota “d´honesta diversió” i “indispensable”, i invertiren en la seua reparació i manteniment, amb els ingressos del seu lloguer a particulars.
[[File:Ripoll 2- Mercado.jpg|thumb|right|El Mercat Vell]]
En 1855 el consistori local va decidir transformar la plaça i ubicar-hi el mercat, ja que el carrer que servia llavors per ubicar-lo, el de sant Joan, era massa estret, la qual cosa comportava incomoditats tant per a venedors, compradors com carruatges que hi transitaven. El projecte, però, va topar amb la tenaç negativa d'alguns propietaris. Així les coses, l´Ajuntament no pogué fer altra cosa que instal•lar parades de venda durant un etern litigi que impedia de porticar l´espai. Finalment, el 1924 l'Ajuntament va optar per construir un cobert per al mercat, és a dir, un sostre a dos aigües suportat per columnes que li donaria la seua particular fesomia.

Aquell mercat funcionà durant mig segle fins que el 9 de juny de 1961 l'Ajuntament va acordar desmuntar el vell tinglat ja que hi havia entrat en funcionament el nou edifici ubicat junt al carrer Pius XII.

=Toponímia=
Els diferents usos d'aquesta plaça s'han vist reflectits en les diferents nomenclatures que ha tingut al llarg de la història: anomenada plaça del Trinquet en un principi va passar a denominar-se plaça del Mercat fins que el 1908 va ser dedicada a qui fora alcalde de Benicarló, Manuel Palau Esteban, i el 1939, just acabada la Guerra Civil amb la victòria feixista de Francisco Franco, s'hi va dedicar a José Calvo Sotelo, ministre d'Hisenda de la dictadura de Miguel Primo de Rivera. Mig segle després va rebre l'actual nom de plaça del Mercat Vell.

=Anecdotari=
Un element molt emblemàtic de la plaça ha sigut i és el quiosc de premsa, l'autorització de la qual data de la primavera de 1936, regentat per la família Muchola.

=La Casa Bosch=
A l´altra banda del carrer, en el número 7 de l´avinguda Joan Carles I, trobem un magnífic exemple d´arquitectura modernista. Aquest edifici construït en 1904 és una vivenda residencial típica de la burgesia de finals del segle XIX i principis del XX. Antigament propietat de Juan Manuel Bosch Martí, d´ací el seu nom, avui en dia és seu d´una entitat bancària.

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936 – 1939) l´edifici va ser ocupat pel sindicat anarquista C.N.T., que inicià la construcció d´un cinema-teatre al seu interior. Part de l´edifici fou expropiat per l´Ajuntament per tal de construir el mercat al detall i la petita plaça que avui en dia separen totes dos construccions.

La casa consta de tres plantes, ben diferenciades entre sí. L´entrada per la planta baixa duia fins a un frondós jardí interior. La seua façana és un dels pocs exemples modernistes que podem trobar al Maestrat. Hi destaquen les balconades de ferro forjat amb decoració vegetal molt estilitzada, diversos miradors coronats per cresteria de motius vegetals i una cornisa ondulada. Tota la casa està coberta per manises de ceràmiques vidriades de color verd oliva.

=Bibliografia=
Constante Lluch, Juan Luis. 1997. ''Benicarló, sus calles''. Il·lustríssim Ajuntament de Benicarló. ISBN 84-922082-1-X

[[Categoria:Rodacarrers]]

2016-06-14T10:40:55Z

Beti Garriga Llorens:

2016-06-14T10:14:46Z

Beti Garriga Llorens:

Fitxer:Foto 602.jpg

2016-06-14T10:08:25Z

Beti Garriga Llorens:

QR 8. Plaça del Mercat

2016-06-14T09:51:19Z

Beti Garriga Llorens:

=Història=
[[File:mercat.jpg|thumb|right|El mercat poc després de la seva construcció]]
El Mercat Municipal de Benicarló és conegut popularment com “la plaça”. Aquest edifici data de 1959 i té una superfície de 1431 m2. Històricament aquest no era l´espai on els benicarlandos comercialitzaven els seus productes de mar i terra. En segles passats, les parades del mercat eren ubicades en el carrer i plaça de sant Joan; més tard, a mitjans del segle XIX, l´enderrocament del trinquet situat al començament del carrer de la Mar, va permetre la construcció del que avui encara es coneix com a Mercat Vell.

Paga la pena endinsar-s'hi i fer una ullada a les vora quaranta parades del Mercat. A més del tracte familiar i acollidor que es dispensa a qualsevol visitant, l´oferta de productes alimentaris de qualitat és ben àmplia: peix i marisc fresc tot just arribades al port de Benicarló i d´altres propers; fruites i verdures de l´horta benicarlanda; carns, embotits, pa i pastes, parades de llegums, salaons i confitats, serveis de floristeria...

Però, sense dubte, el principal reclam és l´afamada carxofa de Benicarló, producte amb denominació d´origen reconeguda des de 1998.

=Cultiu i propietats de la carxofa=
El cultiu de la carxofa (Cynara Scolymus) a Benicarló ha sigut un complement gastronòmic des de temps immemorials. Els romans ja la recomanaven acompanyada de coriandre, vi d´oliva o garum, una salsa de peix. El seu nom procedeix del mot àrab “xorsofa” i significa “espina de terra”. Tanmateix, la varietat que es cultiva ara al camp benicarlando és diferent i més gran que la que s´emprava en la dieta habitual de les famílies. Aquesta varietat, que Cabanilles anomena Scolimus hispanicus, era més menuda i de la qual s´aprofitaven les tiges tendres, els cardets, i les petites carxofes que produïen. Eixos cardets constituïen la base de la popular olleta benicarlanda.

La carxofa està fortament arrelada al camp benicarlando fins al punt que cada mes de gener se celebra la Festa de la Carxofa, en què es preparen degustacions populars. L´oferta gastronòmica al voltant de la carxofa es completa amb unes jornades gastronòmiques en què els restauradors locals preparen menús, “pinchos” i tapes.

La identificació de Benicarló amb aquest producte del camp és tal que fins i tot aquest card apareix a l´escut de la ciutat. Tanmateix, la creença estesa entre els seus habitants que el card present a l´escut és la carxofa que cultiven, és falsa. Hi ha unanimitat entre els investigadors de la història de Benicarló que aquesta carxofera prové de l´escut heràldic del Mestre del Temple En Berenguer de Cardona, que va residir durant llargues temporades al castell de Peníscola, del qual depenia l´alqueria de Benigazlún o Binigazló, que donà origen a la ciutat. Aquest antiquíssim i noble llinatge català, fent honor al seu nom, posà tres cards al seu escut heràldic, que trobem esculpit en una de les portes d´accés al castell de Peníscola. Fruit de les adaptacions posteriors de l´escut és l´actual planta, molt més estilitzada que l´original dels Cardona.

Imatges de la carxofera present a l´escut de Benicarló el 1842 i el 1971:

Pel que fa a les seues qualitats alimentàries, la carxofa posseix un sucre anomenat inulina que és ben tolerat pels diabètics. A més, la creença popular li atribeuix, tot i que sense cap base científica, efectes favorables en les funcions hepàtiques i renals.

=Horaris del Mercat=
[[File:Interiordelmercat.jpeg|thumb|right|Interior del mercat]]

Obre durant la setmana en horari de matí i tarda, i els dissabtes al matí, per adaptar-se millor als costums dels consumidors.

Molt popular és també el mercadet de parades itinerants dels dimecres, que actualment s´escampa al voltant de la plaça del Mercat fins a la plaça de la Constitució. Aquí s´hi pot trobar un punt de venda directe amb els productors agrícoles de les comarques del nord del País Valencià i Terres de l'Ebre. També trobareu formatges, embotits, flors i plantes, o roba i calcer a preus econòmics.

=Bibliografia=
Constante Lluch, Juan Luis. 1997. ''Benicarló, sus calles''. Il·lustríssim Ajuntament de Benicarló. ISBN 84-922082-1-X

[[Categoria:Rodacarrers]]

QR 8. Plaça del Mercat

2016-06-14T09:48:33Z

Beti Garriga Llorens:

=Història=
[[File:mercat.jpg|thumb|right|El mercat poc després de la seva construcció]]
El Mercat Municipal de Benicarló és conegut popularment com “la plaça”. Aquest edifici data de 1959 i té una superfície de 1431 m2. Històricament aquest no era l´espai on els benicarlandos comercialitzaven els seus productes de mar i terra. En segles passats, les parades del mercat eren ubicades en el carrer i plaça de sant Joan; més tard, a mitjans del segle XIX, l´enderrocament del trinquet situat al començament del carrer de la Mar, va permetre la construcció del que avui encara es coneix com a Mercat Vell.

Paga la pena endinsar-s'hi i fer una ullada a les vora quaranta parades del Mercat. A més del tracte familiar i acollidor que es dispensa a qualsevol visitant, l´oferta de productes alimentaris de qualitat és ben àmplia: peix i marisc fresc tot just arribades al port de Benicarló i d´altres propers; fruites i verdures de l´horta benicarlanda; carns, embotits, pa i pastes, parades de llegums, salaons i confitats, serveis de floristeria...

Però, sense dubte, el principal reclam és l´afamada carxofa de Benicarló, producte amb denominació d´origen reconeguda des de 1998.

=Cultiu i propietats de la carxofa=
El cultiu de la carxofa (Cynara Scolymus) a Benicarló ha sigut un complement gastronòmic des de temps immemorials. Els romans ja la recomanaven acompanyada de coriandre, vi d´oliva o garum, una salsa de peix. El seu nom procedeix del mot àrab “xorsofa” i significa “espina de terra”. Tanmateix, la varietat que es cultiva ara al camp benicarlando és diferent i més gran que la que s´emprava en la dieta habitual de les famílies. Aquesta varietat, que Cabanilles anomena Scolimus hispanicus, era més menuda i de la qual s´aprofitaven les tiges tendres, els cardets, i les petites carxofes que produïen. Eixos cardets constituïen la base de la popular olleta benicarlanda.

La carxofa està fortament arrelada al camp benicarlando fins al punt que cada mes de gener se celebra la Festa de la Carxofa, en què es preparen degustacions populars. L´oferta gastronòmica al voltant de la carxofa es completa amb unes jornades gastronòmiques en què els restauradors locals preparen menús, “pinchos” i tapes.

La identificació de Benicarló amb aquest producte del camp és tal que fins i tot aquest card apareix a l´escut de la ciutat. Tanmateix, la creença estesa entre els seus habitants que el card present a l´escut és la carxofa que cultiven, és falsa. Hi ha unanimitat entre els investigadors de la història de Benicarló que aquesta carxofera prové de l´escut heràldic del Mestre del Temple En Berenguer de Cardona, que va residir durant llargues temporades al castell de Peníscola, del qual depenia l´alqueria de Benigazlún o Binigazló, que donà origen a la ciutat. Aquest antiquíssim i noble llinatge català, fent honor al seu nom, posà tres cards al seu escut heràldic, que trobem esculpit en una de les portes d´accés al castell de Peníscola. Fruit de les adaptacions posteriors de l´escut és l´actual planta, molt més estilitzada que l´original dels Cardona.

Imatges de la carxofera present a l´escut de Benicarló el 1842 i el 1971:

Pel que fa a les seues qualitats alimentàries, la carxofa posseix un sucre anomenat inulina que és ben tolerat pels diabètics. A més, la creença popular li atribeuix, tot i que sense cap base científica, efectes favorables en les funcions hepàtiques i renals.

=Horaris del Mercat=
[[File:interiordelmercat.jpg|thumb|right|Interior del mercat]]

Obre durant la setmana en horari de matí i tarda, i els dissabtes al matí, per adaptar-se millor als costums dels consumidors.

Molt popular és també el mercadet de parades itinerants dels dimecres, que actualment s´escampa al voltant de la plaça del Mercat fins a la plaça de la Constitució. Aquí s´hi pot trobar un punt de venda directe amb els productors agrícoles de les comarques del nord del País Valencià i Terres de l'Ebre. També trobareu formatges, embotits, flors i plantes, o roba i calcer a preus econòmics.

=Bibliografia=
Constante Lluch, Juan Luis. 1997. ''Benicarló, sus calles''. Il·lustríssim Ajuntament de Benicarló. ISBN 84-922082-1-X

[[Categoria:Rodacarrers]]

Fitxer:Interior del mercat.jpeg

2016-06-14T09:47:17Z

Beti Garriga Llorens: Beti Garriga Llorens ha mogut Fitxer:Interior del mercat.jpeg a Fitxer:Interiordelmercat.jpeg

#REDIRECT [[Fitxer:Interiordelmercat.jpeg]]

Fitxer:Interiordelmercat.jpeg

2016-06-14T09:47:17Z

Beti Garriga Llorens: Beti Garriga Llorens ha mogut Fitxer:Interior del mercat.jpeg a Fitxer:Interiordelmercat.jpeg

QR 8. Plaça del Mercat

2016-06-14T09:42:42Z

Beti Garriga Llorens:

=Història=
[[File:mercat.jpg|thumb|right|El mercat poc després de la seva construcció]]
El Mercat Municipal de Benicarló és conegut popularment com “la plaça”. Aquest edifici data de 1959 i té una superfície de 1431 m2. Històricament aquest no era l´espai on els benicarlandos comercialitzaven els seus productes de mar i terra. En segles passats, les parades del mercat eren ubicades en el carrer i plaça de sant Joan; més tard, a mitjans del segle XIX, l´enderrocament del trinquet situat al començament del carrer de la Mar, va permetre la construcció del que avui encara es coneix com a Mercat Vell.

Paga la pena endinsar-s'hi i fer una ullada a les vora quaranta parades del Mercat. A més del tracte familiar i acollidor que es dispensa a qualsevol visitant, l´oferta de productes alimentaris de qualitat és ben àmplia: peix i marisc fresc tot just arribades al port de Benicarló i d´altres propers; fruites i verdures de l´horta benicarlanda; carns, embotits, pa i pastes, parades de llegums, salaons i confitats, serveis de floristeria...

Però, sense dubte, el principal reclam és l´afamada carxofa de Benicarló, producte amb denominació d´origen reconeguda des de 1998.

=Cultiu i propietats de la carxofa=
El cultiu de la carxofa (Cynara Scolymus) a Benicarló ha sigut un complement gastronòmic des de temps immemorials. Els romans ja la recomanaven acompanyada de coriandre, vi d´oliva o garum, una salsa de peix. El seu nom procedeix del mot àrab “xorsofa” i significa “espina de terra”. Tanmateix, la varietat que es cultiva ara al camp benicarlando és diferent i més gran que la que s´emprava en la dieta habitual de les famílies. Aquesta varietat, que Cabanilles anomena Scolimus hispanicus, era més menuda i de la qual s´aprofitaven les tiges tendres, els cardets, i les petites carxofes que produïen. Eixos cardets constituïen la base de la popular olleta benicarlanda.

La carxofa està fortament arrelada al camp benicarlando fins al punt que cada mes de gener se celebra la Festa de la Carxofa, en què es preparen degustacions populars. L´oferta gastronòmica al voltant de la carxofa es completa amb unes jornades gastronòmiques en què els restauradors locals preparen menús, “pinchos” i tapes.

La identificació de Benicarló amb aquest producte del camp és tal que fins i tot aquest card apareix a l´escut de la ciutat. Tanmateix, la creença estesa entre els seus habitants que el card present a l´escut és la carxofa que cultiven, és falsa. Hi ha unanimitat entre els investigadors de la història de Benicarló que aquesta carxofera prové de l´escut heràldic del Mestre del Temple En Berenguer de Cardona, que va residir durant llargues temporades al castell de Peníscola, del qual depenia l´alqueria de Benigazlún o Binigazló, que donà origen a la ciutat. Aquest antiquíssim i noble llinatge català, fent honor al seu nom, posà tres cards al seu escut heràldic, que trobem esculpit en una de les portes d´accés al castell de Peníscola. Fruit de les adaptacions posteriors de l´escut és l´actual planta, molt més estilitzada que l´original dels Cardona.

Imatges de la carxofera present a l´escut de Benicarló el 1842 i el 1971:

Pel que fa a les seues qualitats alimentàries, la carxofa posseix un sucre anomenat inulina que és ben tolerat pels diabètics. A més, la creença popular li atribeuix, tot i que sense cap base científica, efectes favorables en les funcions hepàtiques i renals.

=Horaris del Mercat=
[[File: interior_del_mercat.jpg|thumb|right|Interior del mercat]]

Obre durant la setmana en horari de matí i tarda, i els dissabtes al matí, per adaptar-se millor als costums dels consumidors.

Molt popular és també el mercadet de parades itinerants dels dimecres, que actualment s´escampa al voltant de la plaça del Mercat fins a la plaça de la Constitució. Aquí s´hi pot trobar un punt de venda directe amb els productors agrícoles de les comarques del nord del País Valencià i Terres de l'Ebre. També trobareu formatges, embotits, flors i plantes, o roba i calcer a preus econòmics.

=Bibliografia=
Constante Lluch, Juan Luis. 1997. ''Benicarló, sus calles''. Il·lustríssim Ajuntament de Benicarló. ISBN 84-922082-1-X

[[Categoria:Rodacarrers]]

2016-06-13T15:36:41Z

Beti Garriga Llorens:

=Història=
Al carrer Ample i als seus voltants naix l´alqueria àrab que dóna origen a Benicarló, anomenada llavors Beni-gazlún, és a dir, descendents de Gazlún, un grup berber assentat al nord de Castelló i sud de Terol. Era una alqueria de llauradors de 24 cases, depenent de Peníscola, tancada en si mateixa per a defensar-se dels atacs dels cristians. Els murs posteriors de les cases conformaven la murada i probablement n´hi havia una torre de vigilància i una mesquita.

Aquesta petita alqueria de traçat irregular, alçada al voltant de la Placeta dels Alls, és el punt al voltant del qual naix i creix la ciutat de Benicarló. El nom de la placeta fa referència a la pudor a humitat i als espais pocs ventilats, que pot recordar a la dels alls, cosa que ens pot donar una idea de l´ambient que s´hi respirava. Aquesta plaça també va patir greus danys durant el setge del general Cabrera i va desaparèixer amb el pla urbanistic posterior a la Primera Guerra Carlista, que pretenia sanejar i embellir aquesta àrea.

No se sap del cert si la porta àrab que encara es pot observar en una de les cases del carrer Ample va ser recuperada de la Placeta dels Alls després de la destrossa feta pels carlistes i aprofitada pel propietari d´aquesta casa. Però el que és indubtable és el seu origen àrab. La inscripció tallada amb caràcters àrabs diu literalment: "En el nom de Déu, clement i misericordiós”.

El carrer Ample també va ser un dels carrers amb més vitalitat comercial després de la Guerra Civil (1936 - 1939). Els artesans i comerciants s´arrengleraven a banda i banda del carrer en els seus modestos establiments: espardenyers, impressors, dentistes, cotillaires, mecànics de bicicletes, mestres de repàs, practicants, modistes... a més de cafés o de la popular senyora Carmeta de Mossú, qui en dies festius i vespres de festa oferia castanyes, cacaus, tramussos i d´altres llepolies als vianants que anaven o tornaven del cinema Capitol, a la plaça de sant Joan.

=Toponímia=
En 1904, l´Ajuntament de Benicarló substituí la forma popular de carrer Ample per l´oficial de “Calle de la Inmaculada”. Volien commemorar així el 50 aniversari de la bula papal que definia el dogma de la Immaculada Concepció. Més tard, durant la II República (1931 – 1936), li posaren el nom de carrer Salmerón, filòsof i polític republicà espanyol que ocupà la presidència de la I República abans de dimitir per no haver de signar una pena de mort. Al capdavall, cap de les dos denominacions no arrelà entre el veïnat, que continuà referint-s´hi amb la denominació popular i espontània de carrer Ample.

=Anecdotari=
Com a anècdota, en el número 3 d´aquest carrer, a les primeries del segle XX, es tramitava la documentació obligatòria per als benicarlandos que decidien emigar a Buenos Aires, tradicional punt receptor de l´emigració espanyola de finals del segle XIX i principis del XX.

=Bibliografia=
Constante Lluch, Juan Luis. 1997. ''Benicarló, sus calles''. Il·lustríssim Ajuntament de Benicarló. ISBN 84-922082-1-X

[[Categoria:Rodacarrers]]

QR 1. Plaça de sant Bartomeu

2016-06-13T15:35:22Z

Beti Garriga Llorens:

QR 3. Carrer Ample

2016-06-13T15:34:49Z

Beti Garriga Llorens: Es crea la pàgina amb «=Història= Al carrer Ample i als seus voltants naix l´alqueria àrab que dóna origen a Benicarló, anomenada llavors Beni-gazlún, és a dir, descendents de Gazlún...».

QR 1. Plaça de sant Bartomeu

2016-06-13T15:31:20Z

Beti Garriga Llorens:

=Història=

L´actual aspecte de la plaça de sant Bertomeu és resultat del setge de les tropes carlistes del general Cabrera sobre Benicarló a finals de gener de 1838. Benicarló havia pres partit pels principis liberals i monàrquics representats per Isabel II. En previsió de possibles asalts durant aquella Primer Guerra Carlista (1833 - 1840), la vila començà a fortificar-se en 1834. El principal baluard de resistència es va situar en l´església de sant Bertomeu i s´enderrocaren tots els edificis propers per tal de mantindre espais oberts al seu voltant, la qual cosa va permetre l´engrandiment de la plaça, que a partir de 1850 passà a denominar-se de sant Bertomeu, l´actual patró de la ciutat. Els incendis i bombardejos de l´artilleria carlista farien la resta. Tot plegat obligà a remodelar l´anomenada aleshores plaça de l´Església i el resultat n´és l´actual traçat urbanístic de la plaça, encarregat al cel•lador de camins, Melchor Martí el 1841.

'''L´església de sant Bertomeu''', d´estil barroc, va ser construïda entre 1724 i 1743 per substituir l´anterior temple, que apareix ja nomenat en la carta pobla de Benicarló de 1236, i del qual només se´n conservaren part de les murades. En honor d´aquest sant, patró de carnissers, curtidors, pellicers I enquadernadors, se celebren les festes patronals d´agost des de 1523. El temple, que al segle XVI havia acollit fins a 18 clergues i era ric en ornaments, va patir serioses destrosses durant la Primera Guerra Carlista, sobretot a la coberta i als murs laterals, tant per la instal•lació al seu interior de guarnicions militars com pel foc de l´artilleria del general Cabrera, conegut per la duresa dels seus atacs sobre aquesta comarca com el Tigre del Maestrat.

Més tard, durant la Guerra Civil (1936 – 1939) també va sofrir danys irreparables en altars, imatges, quadres i el mobiliari interior. La imatge del sant que ocupa la fornícula principal de la façana del temple parroquial no és l´original, ja que aquesta i les dels sants Abdó i Senén ubicades a les columnes exteriors, van ser destruïdes durant la Guerra Civil (1936 – 1939) I reemplaçades per d´altres en 1980.

Una de les restauracions més espectaculars que s´han efectuat a l´interior de l´església ha sigut la de la cripta, on s´ha instal•lat una tapa allevadissa que en permet la visita. És un reduït recinte abovedat excavat a la roca, on segons els llibres de difunts, hi havia enterrats 16 sacerdots. Els enterraments a l´església duraren fins al segle XIX I es realitzaven en tres soterranis anomenats vasos o carners, on segons el registre hi hagué enterrats fins a 202 difunts. Aquests vasos van servir de refugi durant els bombardejos de les tropes franquistes durant la Guerra Civil.

L´última restauració del temple parroquial data de 2013, quan acollí l´exposició d´art religiós “Pulchra Magistri. L´esplendor del Maestrat”, promoguda per la Fundació Llum de les Imatges. A l´exterior, es repararen les cobertes i la cúpula central, i es netejaren les façanes; a l´interior, es retornà a la decoració original, on predominava el blanc, a més de restaurar les petxines del creuer, les capelles laterals I el púlpit.

Al voltant del temple, en aquesta plaça es van alçar d´altres edificis de certa importància per a la vila com l´antiga presó, el col•legi religiós de xiquetes de les Germanes de la Consolació, forns comunals i salines o l´antiga Casa de l´Ensenyança. Aquesta se situava, si mireu cap a la dreta, en la línia de façanes que ocupa el bar Brasil fins a l´entrada al carrer Major. En ella s´hi ubicaven les escoles de nens i nenes, la càtedra de llatinitat i les estances per als mestres i les seues famílies. L´edifici fou enderrocat quan es començà a fortificar el temple a principis de la guerra carlista.

=Bibliografia=

Constante Lluch, Juan Luis. 1997. ''Benicarló, sus calles''. Il·lustríssim Ajuntament de Benicarló. ISBN 84-922082-1-X