Edició de la pàgina «QR 6. Casa del Marqués» (secció)

=Història=
[[File:Façana.jpg|thumb|right|Vista del carrer de sant Joaquim i la Casa dels Miquel]]
El carrer de sant Joaquim és l'únic carrer de Benicarló que conserva algunes de les formes i estructures originals del segle XIII, amb un traçat irregular. Les transfomacions realitzades  entre els segles XVII i XIX van alterar el traçat quadrangular dividit en dos carrers perpendiculars en forma de creu (carrer Major i carrer de sant Joan) a la manera de les fundacions romanes i d'altres poblacions conquerides pels cristians; i també van fer desaparèixer bona part de les edificacions històriques del centre.
En remodelar-se la plaça de sant Bertomeu després de la [https://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Carlina Primera Guerra Carlista], també    s'eliminaren els dos carrerons que unien el carrer de sant Joaquim amb el carrer Major. Aquest parell d'estretíssims carrers d'apenes dos metres i mig d'amplària rebien el nom en singular de carreró Pudent. Aquest peculiar nom reflectia ben a les clares la pudor nauseabunda del lloc, que segons sembla era utilitzat pels vianants per fer les seues necessitats. Donat el seu traçat irregular i estret, que quartejava l'illa de cases entre els dos carrers principals, el lloc també era utilitzat per cometre d'altres 'hechos escandalosos y para poner en ejecución ideas de venganza', segons explica l'acta del Plenari del mes de març de 1841 de l'Ajuntament de Benicarló en què es decidí tapiar, retirar-li el dret de carrers de trànsit públic i vendre l'espai a propietaris privats. D'aquell carreró Pudent només en queden vestigis en forma de petits patis en l'interior dels edificis d'aquesta illa de cases.