QR 8. Plaça del Mercat - Historial de revisió

172.20.10.104 a 09:58, 15 juny 2016

2016-06-15T09:58:05Z

← Versió més antiga		Revisió del 09:58, 15 juny 2016
Línia 1:		Línia 1:
	El '''Mercat Municipal de Benicarló''', conegut popularment com la "plaça" és un dels punts amb més vida de la població. El visitant s'hi pot abastir de tot tipues de productes frescos de l'horta benicarlanda i dels ports pesquers propers, o degustar la rebosteria tradicional de la ~~zona~~. Un dels seus principals atractius és, sens dubte, durant els mesos d'hivern, la carxofa de Benicarló, producte amb denominació d´origen des de 1998.		El '''Mercat Municipal de Benicarló''', conegut popularment com la "plaça" és un dels punts amb més vida de la població. El visitant s'hi pot abastir de tot tipues de productes frescos de l'horta benicarlanda i dels ports pesquers propers, o degustar la rebosteria tradicional de la comarca. Un dels seus principals atractius és, sens dubte, durant els mesos d'hivern, la carxofa de Benicarló, producte amb denominació d´origen des de 1998.

172.20.10.104 a 08:41, 15 juny 2016

2016-06-15T08:41:42Z

← Versió més antiga		Revisió del 08:41, 15 juny 2016
Línia 15:		Línia 15:
	El cultiu de la [https://ca.wiki.ajuntamentdebenicarlo.org/index.php/Carxofa_de_Benicarl%C3%B3 carxofa] (Cynara Scolymus) a Benicarló ha sigut un complement gastronòmic des de temps immemorials. Els romans ja la recomanaven acompanyada de coriandre, vi d'oliva o garum, una salsa de peix. El seu nom procedeix del mot àrab "xorsofa" i significa "espina de terra". Tanmateix, la varietat que es cultiva ara al camp benicarlando és diferent i més gran que la que s'emprava en la dieta habitual de les famílies. Aquesta varietat, que Cabanilles anomena Scolimus hispanicus, era més menuda i de la qual s'aprofitaven les tiges tendres, els cardets, i les petites carxofes que produïen. Eixos cardets constituïen la base de la popular olleta benicarlanda.		El cultiu de la [https://ca.wiki.ajuntamentdebenicarlo.org/index.php/Carxofa_de_Benicarl%C3%B3 carxofa] (Cynara Scolymus) a Benicarló ha sigut un complement gastronòmic des de temps immemorials. Els romans ja la recomanaven acompanyada de coriandre, vi d'oliva o garum, una salsa de peix. El seu nom procedeix del mot àrab "xorsofa" i significa "espina de terra". Tanmateix, la varietat que es cultiva ara al camp benicarlando és diferent i més gran que la que s'emprava en la dieta habitual de les famílies. Aquesta varietat, que Cabanilles anomena Scolimus hispanicus, era més menuda i de la qual s'aprofitaven les tiges tendres, els cardets, i les petites carxofes que produïen. Eixos cardets constituïen la base de la popular olleta benicarlanda.

	[[File:Pcar-cardona-1842.gif\|thumb\|~~right~~\|Planta de la carxofera a l´escut de 1842.]]		[[File:Pcar-cardona-1842.gif\|thumb\|left\|Planta de la carxofera a l´escut de 1842.]]

	La carxofa està fortament arrelada al camp benicarlando fins al punt que cada mes de gener se celebra la Festa de la Carxofa, en què es preparen degustacions populars. L'oferta gastronòmica al voltant de la carxofa es completa amb unes jornades gastronòmiques en què els restauradors locals preparen menús, "pinchos" i tapes.		La carxofa està fortament arrelada al camp benicarlando fins al punt que cada mes de gener se celebra la Festa de la Carxofa, en què es preparen degustacions populars. L'oferta gastronòmica al voltant de la carxofa es completa amb unes jornades gastronòmiques en què els restauradors locals preparen menús, "pinchos" i tapes.

172.20.10.104: /* Cultiu i propietats de la carxofa */

2016-06-15T08:40:53Z

Cultiu i propietats de la carxofa

← Versió més antiga		Revisió del 08:40, 15 juny 2016
Línia 11:		Línia 11:

	=Cultiu i propietats de la carxofa=		=Cultiu i propietats de la carxofa=
	[[File:logo-alcachofa-benicarlo.gif\|thumb\|~~right~~\|Segell de la denominació d'origen]]		[[File:logo-alcachofa-benicarlo.gif\|thumb\|left\|Segell de la denominació d'origen]]
	[[File:escudo-de-benicarlo-4.jpg\|thumb\|right\|Actual escut de la ciutat de Benicarló]]		[[File:escudo-de-benicarlo-4.jpg\|thumb\|right\|Actual escut de la ciutat de Benicarló]]
	El cultiu de la [https://ca.wiki.ajuntamentdebenicarlo.org/index.php/Carxofa_de_Benicarl%C3%B3 carxofa] (Cynara Scolymus) a Benicarló ha sigut un complement gastronòmic des de temps immemorials. Els romans ja la recomanaven acompanyada de coriandre, vi d'oliva o garum, una salsa de peix. El seu nom procedeix del mot àrab "xorsofa" i significa "espina de terra". Tanmateix, la varietat que es cultiva ara al camp benicarlando és diferent i més gran que la que s'emprava en la dieta habitual de les famílies. Aquesta varietat, que Cabanilles anomena Scolimus hispanicus, era més menuda i de la qual s'aprofitaven les tiges tendres, els cardets, i les petites carxofes que produïen. Eixos cardets constituïen la base de la popular olleta benicarlanda.		El cultiu de la [https://ca.wiki.ajuntamentdebenicarlo.org/index.php/Carxofa_de_Benicarl%C3%B3 carxofa] (Cynara Scolymus) a Benicarló ha sigut un complement gastronòmic des de temps immemorials. Els romans ja la recomanaven acompanyada de coriandre, vi d'oliva o garum, una salsa de peix. El seu nom procedeix del mot àrab "xorsofa" i significa "espina de terra". Tanmateix, la varietat que es cultiva ara al camp benicarlando és diferent i més gran que la que s'emprava en la dieta habitual de les famílies. Aquesta varietat, que Cabanilles anomena Scolimus hispanicus, era més menuda i de la qual s'aprofitaven les tiges tendres, els cardets, i les petites carxofes que produïen. Eixos cardets constituïen la base de la popular olleta benicarlanda.

172.20.10.104: /* Bibliografia */

2016-06-15T06:50:54Z

Bibliografia

← Versió més antiga		Revisió del 06:50, 15 juny 2016
Línia 33:		Línia 33:
	=Bibliografia=		=Bibliografia=
	Constante Lluch, Juan Luis. 1997. ''Benicarló, sus calles''. Il·lustríssim Ajuntament de Benicarló. ISBN 84-922082-1-X		Constante Lluch, Juan Luis. 1997. ''Benicarló, sus calles''. Il·lustríssim Ajuntament de Benicarló. ISBN 84-922082-1-X


	[[Categoria:Rodacarrers]]		[[Categoria:Rodacarrers]]

			[[es:QR 8. Plaza del Mercado]]

172.20.10.104 a 06:25, 15 juny 2016

2016-06-15T06:25:59Z

← Versió més antiga		Revisió del 06:25, 15 juny 2016
Línia 1:		Línia 1:
	El '''Mercat Municipal de Benicarló''', conegut popularment com la "plaça" és un dels punts amb més vida de la població. El visitant s'hi pot abastir de tot tipues de productes frescos de l'horta benicarlanda i dels ports pesquers propers, o degustar la rebosteria tradicional de la zona. Un dels seus principals atractius és, sens dubte, durant els mesos d´hivern, la carxofa de Benicarló, producte amb denominació d´origen des de 1998.		El '''Mercat Municipal de Benicarló''', conegut popularment com la "plaça" és un dels punts amb més vida de la població. El visitant s'hi pot abastir de tot tipues de productes frescos de l'horta benicarlanda i dels ports pesquers propers, o degustar la rebosteria tradicional de la zona. Un dels seus principals atractius és, sens dubte, durant els mesos d'hivern, la carxofa de Benicarló, producte amb denominació d´origen des de 1998.

172.20.10.104 a 06:25, 15 juny 2016

2016-06-15T06:25:43Z

← Versió més antiga		Revisió del 06:25, 15 juny 2016
Línia 1:		Línia 1:
	El '''Mercat Municipal de Benicarló''', conegut popularment com la "plaça" és un dels punts amb més vida de la població. El visitant s´hi pot abastir de tot tipues de productes frescos de l´horta benicarlanda i dels ports pesquers propers, o degustar la rebosteria tradicional de la zona. Un dels seus principals atractius és, sens dubte, durant els mesos d´hivern, la carxofa de Benicarló, producte amb denominació d´origen des de 1998.		El '''Mercat Municipal de Benicarló''', conegut popularment com la "plaça" és un dels punts amb més vida de la població. El visitant s'hi pot abastir de tot tipues de productes frescos de l'horta benicarlanda i dels ports pesquers propers, o degustar la rebosteria tradicional de la zona. Un dels seus principals atractius és, sens dubte, durant els mesos d´hivern, la carxofa de Benicarló, producte amb denominació d´origen des de 1998.

Franjo Tejedor: /* Cultiu i propietats de la carxofa */

2016-06-14T17:30:38Z

Cultiu i propietats de la carxofa

← Versió més antiga		Revisió del 17:30, 14 juny 2016
Línia 12:		Línia 12:
	=Cultiu i propietats de la carxofa=		=Cultiu i propietats de la carxofa=
	[[File:logo-alcachofa-benicarlo.gif\|thumb\|right\|Segell de la denominació d'origen]]		[[File:logo-alcachofa-benicarlo.gif\|thumb\|right\|Segell de la denominació d'origen]]
			[[File:escudo-de-benicarlo-4.jpg\|thumb\|right\|Actual escut de la ciutat de Benicarló]]

	El cultiu de la [https://ca.wiki.ajuntamentdebenicarlo.org/index.php/Carxofa_de_Benicarl%C3%B3 carxofa] (Cynara Scolymus) a Benicarló ha sigut un complement gastronòmic des de temps immemorials. Els romans ja la recomanaven acompanyada de coriandre, vi d'oliva o garum, una salsa de peix. El seu nom procedeix del mot àrab "xorsofa" i significa "espina de terra". Tanmateix, la varietat que es cultiva ara al camp benicarlando és diferent i més gran que la que s'emprava en la dieta habitual de les famílies. Aquesta varietat, que Cabanilles anomena Scolimus hispanicus, era més menuda i de la qual s'aprofitaven les tiges tendres, els cardets, i les petites carxofes que produïen. Eixos cardets constituïen la base de la popular olleta benicarlanda.		El cultiu de la [https://ca.wiki.ajuntamentdebenicarlo.org/index.php/Carxofa_de_Benicarl%C3%B3 carxofa] (Cynara Scolymus) a Benicarló ha sigut un complement gastronòmic des de temps immemorials. Els romans ja la recomanaven acompanyada de coriandre, vi d'oliva o garum, una salsa de peix. El seu nom procedeix del mot àrab "xorsofa" i significa "espina de terra". Tanmateix, la varietat que es cultiva ara al camp benicarlando és diferent i més gran que la que s'emprava en la dieta habitual de les famílies. Aquesta varietat, que Cabanilles anomena Scolimus hispanicus, era més menuda i de la qual s'aprofitaven les tiges tendres, els cardets, i les petites carxofes que produïen. Eixos cardets constituïen la base de la popular olleta benicarlanda.

	[[File:Pcar-cardona-1842.gif\|thumb\|right\|Planta de la carxofera a l´escut de 1842.]]		[[File:Pcar-cardona-1842.gif\|thumb\|right\|Planta de la carxofera a l´escut de 1842.]]

	[[File:Pcar-cardona-1971.gif\|thumb\|right\|Planta de la carxofera present a l´escut de 1971.]]
	La carxofa està fortament arrelada al camp benicarlando fins al punt que cada mes de gener se celebra la Festa de la Carxofa, en què es preparen degustacions populars. L'oferta gastronòmica al voltant de la carxofa es completa amb unes jornades gastronòmiques en què els restauradors locals preparen menús, "pinchos" i tapes.		La carxofa està fortament arrelada al camp benicarlando fins al punt que cada mes de gener se celebra la Festa de la Carxofa, en què es preparen degustacions populars. L'oferta gastronòmica al voltant de la carxofa es completa amb unes jornades gastronòmiques en què els restauradors locals preparen menús, "pinchos" i tapes.

Línia 24:		Línia 24:


	Pel que fa a les seues qualitats alimentàries, la carxofa posseix un sucre anomenat inulina que és ben tolerat pels diabètics. A més, la creença popular li atribeuix, tot i que sense cap base científica, efectes favorables en les funcions hepàtiques i renals.		Pel que fa a les seues qualitats alimentàries, la carxofa posseix un sucre anomenat inulina que és ben tolerat pels diabètics. A més, la creença popular li atribeuix, tot i que sense cap base científica, efectes favorables en les funcions hepàtiques i renals.

	=Horaris del Mercat=		=Horaris del Mercat=

Franjo Tejedor a 17:28, 14 juny 2016

2016-06-14T17:28:15Z

← Versió més antiga		Revisió del 17:28, 14 juny 2016
Línia 1:		Línia 1:
			El '''Mercat Municipal de Benicarló''', conegut popularment com la "plaça" és un dels punts amb més vida de la població. El visitant s´hi pot abastir de tot tipues de productes frescos de l´horta benicarlanda i dels ports pesquers propers, o degustar la rebosteria tradicional de la zona. Un dels seus principals atractius és, sens dubte, durant els mesos d´hivern, la carxofa de Benicarló, producte amb denominació d´origen des de 1998.


	=Història=		=Història=
	[[File:Mercat1.jpg\|thumb\|right\|El mercat just després de construir-se.]]		[[File:Mercat1.jpg\|thumb\|right\|El mercat just després de construir-se.]]
Línia 12:		Línia 15:
	El cultiu de la [https://ca.wiki.ajuntamentdebenicarlo.org/index.php/Carxofa_de_Benicarl%C3%B3 carxofa] (Cynara Scolymus) a Benicarló ha sigut un complement gastronòmic des de temps immemorials. Els romans ja la recomanaven acompanyada de coriandre, vi d'oliva o garum, una salsa de peix. El seu nom procedeix del mot àrab "xorsofa" i significa "espina de terra". Tanmateix, la varietat que es cultiva ara al camp benicarlando és diferent i més gran que la que s'emprava en la dieta habitual de les famílies. Aquesta varietat, que Cabanilles anomena Scolimus hispanicus, era més menuda i de la qual s'aprofitaven les tiges tendres, els cardets, i les petites carxofes que produïen. Eixos cardets constituïen la base de la popular olleta benicarlanda.		El cultiu de la [https://ca.wiki.ajuntamentdebenicarlo.org/index.php/Carxofa_de_Benicarl%C3%B3 carxofa] (Cynara Scolymus) a Benicarló ha sigut un complement gastronòmic des de temps immemorials. Els romans ja la recomanaven acompanyada de coriandre, vi d'oliva o garum, una salsa de peix. El seu nom procedeix del mot àrab "xorsofa" i significa "espina de terra". Tanmateix, la varietat que es cultiva ara al camp benicarlando és diferent i més gran que la que s'emprava en la dieta habitual de les famílies. Aquesta varietat, que Cabanilles anomena Scolimus hispanicus, era més menuda i de la qual s'aprofitaven les tiges tendres, els cardets, i les petites carxofes que produïen. Eixos cardets constituïen la base de la popular olleta benicarlanda.

	[[File:Pcar-cardona-1842.gif\|thumb\|right\|1842.]]		[[File:Pcar-cardona-1842.gif\|thumb\|right\|Planta de la carxofera a l´escut de 1842.]]
	[[File:Pcar-cardona-1971.gif\|thumb\|right\|1971.]]		[[File:Pcar-cardona-1971.gif\|thumb\|right\|Planta de la carxofera present a l´escut de 1971.]]
	La carxofa està fortament arrelada al camp benicarlando fins al punt que cada mes de gener se celebra la Festa de la Carxofa, en què es preparen degustacions populars. L'oferta gastronòmica al voltant de la carxofa es completa amb unes jornades gastronòmiques en què els restauradors locals preparen menús, "pinchos" i tapes.		La carxofa està fortament arrelada al camp benicarlando fins al punt que cada mes de gener se celebra la Festa de la Carxofa, en què es preparen degustacions populars. L'oferta gastronòmica al voltant de la carxofa es completa amb unes jornades gastronòmiques en què els restauradors locals preparen menús, "pinchos" i tapes.

Beti Garriga Llorens a 15:34, 14 juny 2016

2016-06-14T15:34:15Z

← Versió més antiga		Revisió del 15:34, 14 juny 2016
Línia 12:		Línia 12:
	El cultiu de la [https://ca.wiki.ajuntamentdebenicarlo.org/index.php/Carxofa_de_Benicarl%C3%B3 carxofa] (Cynara Scolymus) a Benicarló ha sigut un complement gastronòmic des de temps immemorials. Els romans ja la recomanaven acompanyada de coriandre, vi d'oliva o garum, una salsa de peix. El seu nom procedeix del mot àrab "xorsofa" i significa "espina de terra". Tanmateix, la varietat que es cultiva ara al camp benicarlando és diferent i més gran que la que s'emprava en la dieta habitual de les famílies. Aquesta varietat, que Cabanilles anomena Scolimus hispanicus, era més menuda i de la qual s'aprofitaven les tiges tendres, els cardets, i les petites carxofes que produïen. Eixos cardets constituïen la base de la popular olleta benicarlanda.		El cultiu de la [https://ca.wiki.ajuntamentdebenicarlo.org/index.php/Carxofa_de_Benicarl%C3%B3 carxofa] (Cynara Scolymus) a Benicarló ha sigut un complement gastronòmic des de temps immemorials. Els romans ja la recomanaven acompanyada de coriandre, vi d'oliva o garum, una salsa de peix. El seu nom procedeix del mot àrab "xorsofa" i significa "espina de terra". Tanmateix, la varietat que es cultiva ara al camp benicarlando és diferent i més gran que la que s'emprava en la dieta habitual de les famílies. Aquesta varietat, que Cabanilles anomena Scolimus hispanicus, era més menuda i de la qual s'aprofitaven les tiges tendres, els cardets, i les petites carxofes que produïen. Eixos cardets constituïen la base de la popular olleta benicarlanda.

			[[File:Pcar-cardona-1842.gif\|thumb\|right\|1842.]]

			[[File:Pcar-cardona-1971.gif\|thumb\|right\|1971.]]
	La carxofa està fortament arrelada al camp benicarlando fins al punt que cada mes de gener se celebra la Festa de la Carxofa, en què es preparen degustacions populars. L'oferta gastronòmica al voltant de la carxofa es completa amb unes jornades gastronòmiques en què els restauradors locals preparen menús, "pinchos" i tapes.		La carxofa està fortament arrelada al camp benicarlando fins al punt que cada mes de gener se celebra la Festa de la Carxofa, en què es preparen degustacions populars. L'oferta gastronòmica al voltant de la carxofa es completa amb unes jornades gastronòmiques en què els restauradors locals preparen menús, "pinchos" i tapes.

	La identificació de Benicarló amb aquest producte del camp és tal que fins i tot aquest card apareix a l'escut de la ciutat. Tanmateix, la creença estesa entre els seus habitants que el card present a l'escut és la carxofa que cultiven, és falsa. Hi ha unanimitat entre els investigadors de la història de Benicarló que aquesta carxofera prové de l'escut heràldic del Mestre del Temple En Berenguer de Cardona, que va residir durant llargues temporades al castell de Peníscola, del qual depenia l'alqueria de Benigazlún o Binigazló, que donà origen a la ciutat. Aquest antiquíssim i noble llinatge català, fent honor al seu nom, posà tres cards al seu escut heràldic, que trobem esculpit en una de les portes d'accés al castell de Peníscola. Fruit de les adaptacions posteriors de l'escut és l'actual planta, molt més estilitzada que l'original dels Cardona.		La identificació de Benicarló amb aquest producte del camp és tal que fins i tot aquest card apareix a l'escut de la ciutat. Tanmateix, la creença estesa entre els seus habitants que el card present a l'escut és la carxofa que cultiven, és falsa. Hi ha unanimitat entre els investigadors de la història de Benicarló que aquesta carxofera prové de l'escut heràldic del Mestre del Temple En Berenguer de Cardona, que va residir durant llargues temporades al castell de Peníscola, del qual depenia l'alqueria de Benigazlún o Binigazló, que donà origen a la ciutat. Aquest antiquíssim i noble llinatge català, fent honor al seu nom, posà tres cards al seu escut heràldic, que trobem esculpit en una de les portes d'accés al castell de Peníscola. Fruit de les adaptacions posteriors de l'escut és l'actual planta, molt més estilitzada que l'original dels Cardona.

	~~Imatges~~ de la carxofera present a l'escut de Benicarló el 1842 i el 1971:		En aquesta pàgina poden veure imatges de la carxofera present a l'escut de Benicarló el 1842 i el 1971.

Root a 12:51, 14 juny 2016

2016-06-14T12:51:10Z

← Versió més antiga		Revisió del 12:51, 14 juny 2016
Línia 1:		Línia 1:
	=Història=		=Història=
	[[File:Mercat1.jpg\|thumb\|right\|El mercat just després de construir-se.]]		[[File:Mercat1.jpg\|thumb\|right\|El mercat just després de construir-se.]]
	El Mercat Municipal de Benicarló és conegut popularment com ~~“la~~ ~~plaça”~~. Aquest edifici data de 1959 i té una superfície de 1431 m2. Històricament aquest no era l´espai on els benicarlandos comercialitzaven els seus productes de mar i terra. En segles passats, les parades del mercat eren ubicades en el carrer i plaça de sant Joan; més tard, a mitjans del segle XIX, l´enderrocament del trinquet situat al començament del carrer de la Mar, va permetre la construcció del que avui encara es coneix com a Mercat Vell.		El Mercat Municipal de Benicarló és conegut popularment com "la plaça". Aquest edifici data de 1959 i té una superfície de 1431 m2. Històricament aquest no era l'espai on els benicarlandos comercialitzaven els seus productes de mar i terra. En segles passats, les parades del mercat eren ubicades en el carrer i plaça de sant Joan; més tard, a mitjans del segle XIX, l'enderrocament del trinquet situat al començament del carrer de la Mar, va permetre la construcció del que avui encara es coneix com a Mercat Vell.

	Paga la pena endinsar-s'hi i fer una ullada a les vora quaranta parades del Mercat. A més del tracte familiar i acollidor que es dispensa a qualsevol visitant, l´oferta de productes alimentaris de qualitat és ben àmplia: peix i marisc fresc tot just arribades al port de Benicarló i d´altres propers; fruites i verdures de l´horta benicarlanda; carns, embotits, pa i pastes, parades de llegums, salaons i confitats, serveis de floristeria...		Paga la pena endinsar-s'hi i fer una ullada a les vora quaranta parades del Mercat. A més del tracte familiar i acollidor que es dispensa a qualsevol visitant, l'oferta de productes alimentaris de qualitat és ben àmplia: peix i marisc fresc tot just arribades al port de Benicarló i d'altres propers; fruites i verdures de l'horta benicarlanda; carns, embotits, pa i pastes, parades de llegums, salaons i confitats, serveis de floristeria...

	Però, sense dubte, el principal reclam és l´afamada carxofa de Benicarló, producte amb denominació d´origen reconeguda des de 1998.		Però, sense dubte, el principal reclam és l'afamada carxofa de Benicarló, producte amb denominació d'origen reconeguda des de 1998.

	=Cultiu i propietats de la carxofa=		=Cultiu i propietats de la carxofa=
	[[File:logo-alcachofa-benicarlo.gif\|thumb\|right\|Segell de la denominació d'origen]]		[[File:logo-alcachofa-benicarlo.gif\|thumb\|right\|Segell de la denominació d'origen]]

	El cultiu de la [https://ca.wiki.ajuntamentdebenicarlo.org/index.php/Carxofa_de_Benicarl%C3%B3 carxofa] (Cynara Scolymus) a Benicarló ha sigut un complement gastronòmic des de temps immemorials. Els romans ja la recomanaven acompanyada de coriandre, vi d´oliva o garum, una salsa de peix. El seu nom procedeix del mot àrab ~~“xorsofa”~~ i significa ~~“espina~~ de ~~terra”~~. Tanmateix, la varietat que es cultiva ara al camp benicarlando és diferent i més gran que la que s´emprava en la dieta habitual de les famílies. Aquesta varietat, que Cabanilles anomena Scolimus hispanicus, era més menuda i de la qual s´aprofitaven les tiges tendres, els cardets, i les petites carxofes que produïen. Eixos cardets constituïen la base de la popular olleta benicarlanda.		El cultiu de la [https://ca.wiki.ajuntamentdebenicarlo.org/index.php/Carxofa_de_Benicarl%C3%B3 carxofa] (Cynara Scolymus) a Benicarló ha sigut un complement gastronòmic des de temps immemorials. Els romans ja la recomanaven acompanyada de coriandre, vi d'oliva o garum, una salsa de peix. El seu nom procedeix del mot àrab "xorsofa" i significa "espina de terra". Tanmateix, la varietat que es cultiva ara al camp benicarlando és diferent i més gran que la que s'emprava en la dieta habitual de les famílies. Aquesta varietat, que Cabanilles anomena Scolimus hispanicus, era més menuda i de la qual s'aprofitaven les tiges tendres, els cardets, i les petites carxofes que produïen. Eixos cardets constituïen la base de la popular olleta benicarlanda.


	La carxofa està fortament arrelada al camp benicarlando fins al punt que cada mes de gener se celebra la Festa de la Carxofa, en què es preparen degustacions populars. L´oferta gastronòmica al voltant de la carxofa es completa amb unes jornades gastronòmiques en què els restauradors locals preparen menús, ~~“pinchos”~~ i tapes.		La carxofa està fortament arrelada al camp benicarlando fins al punt que cada mes de gener se celebra la Festa de la Carxofa, en què es preparen degustacions populars. L'oferta gastronòmica al voltant de la carxofa es completa amb unes jornades gastronòmiques en què els restauradors locals preparen menús, "pinchos" i tapes.

	La identificació de Benicarló amb aquest producte del camp és tal que fins i tot aquest card apareix a l´escut de la ciutat. Tanmateix, la creença estesa entre els seus habitants que el card present a l´escut és la carxofa que cultiven, és falsa. Hi ha unanimitat entre els investigadors de la història de Benicarló que aquesta carxofera prové de l´escut heràldic del Mestre del Temple En Berenguer de Cardona, que va residir durant llargues temporades al castell de Peníscola, del qual depenia l´alqueria de Benigazlún o Binigazló, que donà origen a la ciutat. Aquest antiquíssim i noble llinatge català, fent honor al seu nom, posà tres cards al seu escut heràldic, que trobem esculpit en una de les portes d´accés al castell de Peníscola. Fruit de les adaptacions posteriors de l´escut és l´actual planta, molt més estilitzada que l´original dels Cardona.		La identificació de Benicarló amb aquest producte del camp és tal que fins i tot aquest card apareix a l'escut de la ciutat. Tanmateix, la creença estesa entre els seus habitants que el card present a l'escut és la carxofa que cultiven, és falsa. Hi ha unanimitat entre els investigadors de la història de Benicarló que aquesta carxofera prové de l'escut heràldic del Mestre del Temple En Berenguer de Cardona, que va residir durant llargues temporades al castell de Peníscola, del qual depenia l'alqueria de Benigazlún o Binigazló, que donà origen a la ciutat. Aquest antiquíssim i noble llinatge català, fent honor al seu nom, posà tres cards al seu escut heràldic, que trobem esculpit en una de les portes d'accés al castell de Peníscola. Fruit de les adaptacions posteriors de l'escut és l'actual planta, molt més estilitzada que l'original dels Cardona.

	Imatges de la carxofera present a l´escut de Benicarló el 1842 i el 1971:		Imatges de la carxofera present a l'escut de Benicarló el 1842 i el 1971:


Línia 25:		Línia 25:
	Obre durant la setmana en horari de matí i tarda, i els dissabtes al matí, per adaptar-se millor als costums dels consumidors.		Obre durant la setmana en horari de matí i tarda, i els dissabtes al matí, per adaptar-se millor als costums dels consumidors.

	Molt popular és també el mercadet de parades itinerants dels dimecres, que actualment s´escampa al voltant de la plaça del Mercat fins a la plaça de la Constitució. Aquí s´hi pot trobar un punt de venda directe amb els productors agrícoles de les comarques del nord del País Valencià i Terres de l'Ebre. També trobareu formatges, embotits, flors i plantes, o roba i calcer a preus econòmics.		Molt popular és també el mercadet de parades itinerants dels dimecres, que actualment s'escampa al voltant de la plaça del Mercat fins a la plaça de la Constitució. Aquí s'hi pot trobar un punt de venda directe amb els productors agrícoles de les comarques del nord del País Valencià i Terres de l'Ebre. També trobareu formatges, embotits, flors i plantes, o roba i calcer a preus econòmics.

	=Bibliografia=		=Bibliografia=