QR 3. Carrer Ample

Història

Al carrer Ample i als seus voltants naix l´alqueria àrab que dóna origen a Benicarló, anomenada llavors Beni-gazlún, és a dir, descendents de Gazlún, un grup berber assentat al nord de Castelló i sud de Terol. Era una alqueria de llauradors de 24 cases, depenent de Peníscola, tancada en si mateixa per a defensar-se dels atacs dels cristians. Els murs posteriors de les cases conformaven la murada i probablement n´hi havia una torre de vigilància i una mesquita.

Aquesta petita alqueria de traçat irregular, alçada al voltant de la Placeta dels Alls, és el punt al voltant del qual naix i creix la ciutat de Benicarló. El nom de la placeta fa referència a la pudor a humitat i als espais pocs ventilats, que pot recordar a la dels alls, cosa que ens pot donar una idea de l´ambient que s´hi respirava. Aquesta plaça també va patir greus danys durant el setge del general Cabrera i va desaparèixer amb el pla urbanistic posterior a la Primera Guerra Carlista, que pretenia sanejar i embellir aquesta àrea.

No se sap del cert si la porta àrab que encara es pot observar en una de les cases del carrer Ample va ser recuperada de la Placeta dels Alls després de la destrossa feta pels carlistes i aprofitada pel propietari d´aquesta casa. Però el que és indubtable és el seu origen àrab. La inscripció tallada amb caràcters àrabs diu literalment: "En el nom de Déu, clement i misericordiós”.

El carrer Ample també va ser un dels carrers amb més vitalitat comercial després de la Guerra Civil (1936 - 1939). Els artesans i comerciants s´arrengleraven a banda i banda del carrer en els seus modestos establiments: espardenyers, impressors, dentistes, cotillaires, mecànics de bicicletes, mestres de repàs, practicants, modistes... a més de cafés o de la popular senyora Carmeta de Mossú, qui en dies festius i vespres de festa oferia castanyes, cacaus, tramussos i d´altres llepolies als vianants que anaven o tornaven del cinema Capitol, a la plaça de sant Joan.

Toponímia

En 1904, l´Ajuntament de Benicarló substituí la forma popular de carrer Ample per l´oficial de “Calle de la Inmaculada”. Volien commemorar així el 50 aniversari de la bula papal que definia el dogma de la Immaculada Concepció. Més tard, durant la II República (1931 – 1936), li posaren el nom de carrer Salmerón, filòsof i polític republicà espanyol que ocupà la presidència de la I República abans de dimitir per no haver de signar una pena de mort. Al capdavall, cap de les dos denominacions no arrelà entre el veïnat, que continuà referint-s´hi amb la denominació popular i espontània de carrer Ample.

Anecdotari

Com a anècdota, en el número 3 d´aquest carrer, a les primeries del segle XX, es tramitava la documentació obligatòria per als benicarlandos que decidien emigar a Buenos Aires, tradicional punt receptor de l´emigració espanyola de finals del segle XIX i principis del XX.