QR 5. Quatre Cantons: diferència entre les revisions

Com la majoria de poblacions aparegudes durant la Baixa Edat Mitjana, Benicarló té dos eixos principals en forma de creu, els carrers de sant Joan i el carrer Major. UsDes trobeud'aquest araencreuament justentre enles l´encreuamentdos d´aquestes dosprincipals artèries de la vila, conegut com Quatre Cantons, des d´on eren visibles les quatre portes d´'entrada que existien a les murades de la ciutat: la del Grau o de la Mar, la de Càlig, la de Peníscola i la de Vinaròs.

[[FitxerFile:sant-joan.jpg|200px|thumb|dretaright|Carrer sant Joan]]

L'edificiactual queEdifici teniuGòtic, alque davant, lafou Casa de la Vila, Sala del Consell o Edifici Gòtic, ocupava el centre geomètric de la població. Construït entre els segles XIV i XVI, època d´'esplendor de l´'arquitectura gòtica valenciana, aquest immoble ha alternat la funció de Casa Consistorial (fins a juliol de 1988), amb les de Jutjat de Pau, Telègrafs o escorxador i carnisseria. Actualment, l´'Edifici Gòtic és un espai cultural.

La construcció de cases consistorials és fruit de la lluita entre els poders feudals, religiosos o reals amb el poble, que enriquit pel comerç a les ciutats, exigia cada cop més major autonomia. Els habitants dels burgs s´'organitzaren en comunes lliures i anaren adquirint a poc a poc l´'autoritat que fins llavors s´'atorgaven nobles i reis.

Les cases comunals són una creació arquitectònica de l´'Europa occidental i ocupaven un lloc destacat en la vida de les ciutats. que habitualment tenien aquests usos:

* Una planta baixa amb arcades, que permetia el contacte entre el poble i el govern, que servia moltes vegades de mercat. Des d´'ací es vigilaven les activitats mercantils, es regulaven els pesos i les mesures o es venien béns privilegiats com el ferro, el vi o algunes herbes.

* Una sala per a les reunions del Consell Comunal, la Sala del Consell, a la part de dalt. Sota aquesta sala de grans finestrals, coneguda com Saló Gòtic, es comunicaven antigament el carrer de la Presó, on vivia el carceller, i el de sant Joan.

* Una finestra o balconada per promulgar els edictes o dirigir-se al poble.

L´'edifici ha patit profundes reformes des de la segona meitat del segle XIX. Unes, per haver cedit els arcs interiors, d´'altres, en ocasió de l'alineació d'edificis del carrer *Major o per remodelacions internes. No obstant això, d'aquell edifici que va ser seu del Consell es conserven encara part de les arquivoltes de la planta baixa, llavors oberta al transit urbà.

[[FitxerFile:El_dos_de_mayo_de_1808_en_Madrid.jpg|250px|thumb|esquerraleft|Els dos de mayo o La carga de los mamelucos ]]

El carrer Major de Benicarló va formar part de l´'eix circulatori de la Nacional 340 entre València i Barcelona. I per ací va passar el convoi que en maig de 1938, durant la [https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_Espanyola Guerra Civil], intentava allunyar del front de Madrid un centenar de les obres més preuades del [https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_del_Prado Museu del Prado]. Quan l´'aviació nazi va començar a llençar bombes incendiàries sobre la capital, assetjada per les tropes franquistes, el govern de la Segona República es va afanyar a enviar-les a València, nova seu del govern. Des d´'ací, les obres viatjarien novament fins a Barcelona, i després fins a Ginebra.

En el trasllat entre València a Barcelona, al seu pas per Benicarló, es van deteriorar algunes d´'aquestes obres. Ben conegut és l´'incident que van patir en aquest carrer les obres "El dos de Mayo o La carga de los mamelucos" i "Los fusilamientos del 3 de mayo" de [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_de_Goya Francisco de Goya]. El camió que transportava el llenç va fregar amb un balcó danyat per l´'atac de l´'artilleria nacional i li va caure al damunt. El llenç més afectat va ser La carga de los mamelucos. Donat que les pintures eren traslladades en els seus bastidors, en caixes de fusta sense enrotllar, l´'obra de Goya va patir l´'impacte i es va esgarrar en 18 fragments. En 2008 les zones afectades foren restaurades