Canvis
cap resum d'edició
La '''plaça i l'església de sant Bertomeu''', d'estil barroc, han sigut el centre neuràlgic de Benicarló des dels seus orígens. El temple va ser construït sobre un altre d'antic el qual ja era citat en la carta pobla de la ciutat de 1236. TotLes iúltimes les destrossesreformes, durant laels Primerasegles Guerra CarlistaXX i laXXI, Guerrahan Civil,servit per restaurar les últimesdestrosses reformesocasionades hanal servittemple perdurant restauratla bonaPrimera partGuerra delCarlista templei la Guerra Civil.
=Història=
'''L'església de sant Bertomeu''', d'estil barroc, va ser construïda entre 1724 i 1743 per substituir l'anterior temple, que apareix ja nomenat en la carta pobla de Benicarló de 1236, i del qual només se'n conservaren part de les murades. En honor d'aquest sant, patró de carnissers, curtidors, pellicers I enquadernadors, se celebren les festes patronals d'agost des de 1523. El temple, que al segle XVI havia acollit fins a 18 clergues i era ric en ornaments, va patir serioses destrosses durant la Primera Guerra Carlista, sobretot a la coberta i als murs laterals, tant per la instal·lació al seu interior de guarnicions militars com pel foc de l'artilleria del [https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Cabrera_i_Griny%C3%B3 general Ramón Cabrera], conegut per la duresa dels seus atacs sobre aquesta comarca com el Tigre del Maestrat.
[[File:00003 x.jpg|thumb|right|Carrer de Ferreres Bretó, conegut popularment com "Passeig del Taüt" pel seu traçat.]]
Més tard, durant la [https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_Espanyola Guerra Civil] (1936 - 1939) també va sofrir danys irreparables en altars, imatges, quadres i el mobiliari interior. La imatge del sant que ocupa la fornícula principal de la façana del temple parroquial no és l'original, ja que aquesta i les dels sants Abdó i Senén ubicades a les columnes exteriors, van ser destruïdes durant la Guerra Civil (1936 - 1939) I reemplaçades per d'altres en 1980.
Una de les restauracions més espectaculars que s'han efectuat a l'interior de l'església ha sigut la de la cripta, on s'ha instal·lat una tapa allevadissa que en permet la visita. És un reduït recinte abovedat excavat a la roca, on segons els llibres de difunts, hi havia enterrats 16 sacerdots. Els enterraments a l'església duraren fins al segle XIX I es realitzaven en tres soterranis anomenats vasos o carners, on segons el registre hi hagué enterrats fins a 202 difunts. Aquests vasos van servir de refugi durant els bombardejos de les tropes franquistes durant la Guerra Civil.
