QR 2. Carrer de santa Càndida: diferència entre les revisions

L´'agricultura benicarlanda ha estat històricament un dels motors econòmics de la població. Al llarg dels segles es va passar d´'una agricultura de subsistència a un model basat en la comercialització i l´'exportació de l´'anomenat Vi Carlon. Existeixen indicis de la producció de vins a Benicarló des de l'antiguitat fins al segle XVI, quan esdevingué un producte d'exportació molt preuat a Europa pel seu sabor i per la seua capacitat de conservació.

Durant l´'últim terç del segle XIX, Benicarló esdevingué el principal exportador i productor de vins de tota la comarca per la per malmesa de les vinyes franceses. Els excedents del cultiu de vinya es destinaven a l'exportació des del segle XVIII i esdevingué el principal motor econòmic del Benicarló fins als inicis del segle XX. Les principals famílies beneficiades van ser les dels burgesos terratinents, que foren les que realment s'enriquiren i s'acomodaren en les cases nobles. A més dels jornalers que treballaven per als terratinents, va sorgir també un pròsper comerç basat en el cultiu, fabricació i l'exportació de vins. Això afavorí la implantació de tota una indústria auxiliar de tallers de boters, així com la construcció del Port.

Però el 1902, la plaga de la [https://ca.wikipedia.org/wiki/Fil%C2%B7loxera fil·loxera], originà una autèntica catàstrofe. Aquest insecte originari dels Estats Units que s´'alimenta dels arrels i fulles de la vinya, va entrar per Tarragona des d'on es va estendre pel territori. En poc de temps va exterminar la major part de ceps de Benicarló i Vinaròs, posant fi així al cultiu i comercialització del Vi Carlon.

No se sap del cert la vinculació de santa Càndida amb Benicarló. Fins i tot alguns investigadors posen en dubte la pròpia existència de la santa. Fonts escrites testimonien que el 6 d´'abril de 1351 es va dur el cap de la santa a la catedral de Tortosa, l´'únic fet que podria explicar la seua relació amb Benicarló, donat que la població pertany a la diòcesi de Tortosa. Del cap de Santa Càndida es perd la pista durant la Guerra Civil.

Segons la tradició catòlica, santa Càndida va conèixer mentre era vídua l´'apòstol sant Pere, quan aquest es dirigia cap a Roma. Després d'escoltar les seves prediccions va acceptar convertir-se al Cristianisme a canvi que li curés el mal de cap que patia habitualment; allò que avui en dia en diríem migranya. És per això que si ens endinsem en el terreny de les supersticions i les creences, es diu que tocant aquesta relíquia es cura el mal de cap, de gola i altres malalties.

En un altre ordre de coses ben diferent, a principis d´'octubre de 2015, la productora HBO va rodar a Peníscola algunes escenes de la sisena temporada de l´'arxiconeguda sèrie "[https://ca.wikipedia.org/wiki/Joc_de_trons Joc de Trons]". Diferents peces i utensilis de la casa de santa Càndida van ser cedits com a material d´'atrezzo: bracers, romanes (peces del cos d´'un molí), tornes, purgadors de blat i altres apers de llaurança.

“Joc'Joc de Trons”Trons' és una sèrie de televisió inspirada en les novel·les de George R. Martin “Cançó'Cançó de gel i foc”foc'.

==Bibliografia==