Diferència entre revisions de la pàgina «QR 2. Carrer de santa Càndida»
(→Història) |
|||
| (Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | La '''Casa de santa Càndida''' és un exemple de les cases tradicionals que els llauradors benicarlandos solien construir dins la ciutat. Amb una porta ben ampla per permetre l |
+ | La '''Casa de santa Càndida''' és un exemple de les cases tradicionals que els llauradors benicarlandos solien construir dins la ciutat. Amb una porta ben ampla per permetre l'entrada d'animals i carruatges, aquestes cases solien tindre una planta baixa, dos pisos i un perxe, com s'anomenava la part més elevada. |
=Història= |
=Història= |
||
| Línia 11: | Línia 11: | ||
Durant l'últim terç del segle XIX, Benicarló esdevingué el principal exportador i productor de vins de tota la comarca per la per malmesa de les vinyes franceses. Els excedents del cultiu de vinya es destinaven a l'exportació des del segle XVIII i esdevingué el principal motor econòmic del Benicarló fins als inicis del segle XX. Les principals famílies beneficiades van ser les dels burgesos terratinents, que foren les que realment s'enriquiren i s'acomodaren en les cases nobles. A més dels jornalers que treballaven per als terratinents, va sorgir també un pròsper comerç basat en el cultiu, fabricació i l'exportació de vins. Això afavorí la implantació de tota una indústria auxiliar de tallers de boters, així com la construcció del Port. |
Durant l'últim terç del segle XIX, Benicarló esdevingué el principal exportador i productor de vins de tota la comarca per la per malmesa de les vinyes franceses. Els excedents del cultiu de vinya es destinaven a l'exportació des del segle XVIII i esdevingué el principal motor econòmic del Benicarló fins als inicis del segle XX. Les principals famílies beneficiades van ser les dels burgesos terratinents, que foren les que realment s'enriquiren i s'acomodaren en les cases nobles. A més dels jornalers que treballaven per als terratinents, va sorgir també un pròsper comerç basat en el cultiu, fabricació i l'exportació de vins. Això afavorí la implantació de tota una indústria auxiliar de tallers de boters, així com la construcció del Port. |
||
| − | Però el 1902, la plaga de la fil·loxera, originà una autèntica catàstrofe. Aquest insecte originari dels Estats Units que s'alimenta dels arrels i fulles de la vinya, va entrar per Tarragona des d'on es va estendre pel territori. En poc de temps va exterminar la major part de ceps de Benicarló i Vinaròs, posant fi així al cultiu i comercialització del Vi Carlon. |
+ | Però el 1902, la plaga de la [https://ca.wikipedia.org/wiki/Fil%C2%B7loxera fil·loxera], originà una autèntica catàstrofe. Aquest insecte originari dels Estats Units que s'alimenta dels arrels i fulles de la vinya, va entrar per Tarragona des d'on es va estendre pel territori. En poc de temps va exterminar la major part de ceps de Benicarló i Vinaròs, posant fi així al cultiu i comercialització del Vi Carlon. |
=Toponímia= |
=Toponímia= |
||
| Línia 32: | Línia 32: | ||
=Bibliografia= |
=Bibliografia= |
||
Constante Lluch, Juan Luis. 1997. ''Benicarló, sus calles''. Il·lustríssim Ajuntament de Benicarló. ISBN 84-922082-1-X |
Constante Lluch, Juan Luis. 1997. ''Benicarló, sus calles''. Il·lustríssim Ajuntament de Benicarló. ISBN 84-922082-1-X |
||
| − | |||
[[Categoria:Rodacarrers]] |
[[Categoria:Rodacarrers]] |
||
| + | |||
| + | [[es:QR 2. Carrer de santa Cándida]] |
||
Revisió de 11:49, 15 juny 2016
La Casa de santa Càndida és un exemple de les cases tradicionals que els llauradors benicarlandos solien construir dins la ciutat. Amb una porta ben ampla per permetre l'entrada d'animals i carruatges, aquestes cases solien tindre una planta baixa, dos pisos i un perxe, com s'anomenava la part més elevada.
Contingut
Història[modifica]
El carrer de santa Càndida forma part del barri de Santa Bàrbara, un dels primers ravals de Benicarló construïts fora de la muralla. En aquest carrer trobem l'anomenada casa de Santa Càndida, una casa d' estil arquitectònic popular de finals del segle XIX. Aquesta és una casa típica de llauradors, de porta ampla per permetre l' entrada dels animals i dels carros.
L'agricultura benicarlanda ha estat històricament un dels motors econòmics de la població. Al llarg dels segles es va passar d'una agricultura de subsistència a un model basat en la comercialització i l'exportació de l'anomenat Vi Carlon. Existeixen indicis de la producció de vins a Benicarló des de l'antiguitat fins al segle XVI, quan esdevingué un producte d'exportació molt preuat a Europa pel seu sabor i per la seua capacitat de conservació.
Durant l'últim terç del segle XIX, Benicarló esdevingué el principal exportador i productor de vins de tota la comarca per la per malmesa de les vinyes franceses. Els excedents del cultiu de vinya es destinaven a l'exportació des del segle XVIII i esdevingué el principal motor econòmic del Benicarló fins als inicis del segle XX. Les principals famílies beneficiades van ser les dels burgesos terratinents, que foren les que realment s'enriquiren i s'acomodaren en les cases nobles. A més dels jornalers que treballaven per als terratinents, va sorgir també un pròsper comerç basat en el cultiu, fabricació i l'exportació de vins. Això afavorí la implantació de tota una indústria auxiliar de tallers de boters, així com la construcció del Port.
Però el 1902, la plaga de la fil·loxera, originà una autèntica catàstrofe. Aquest insecte originari dels Estats Units que s'alimenta dels arrels i fulles de la vinya, va entrar per Tarragona des d'on es va estendre pel territori. En poc de temps va exterminar la major part de ceps de Benicarló i Vinaròs, posant fi així al cultiu i comercialització del Vi Carlon.
Toponímia[modifica]
No se sap del cert la vinculació de santa Càndida amb Benicarló. Fins i tot alguns investigadors posen en dubte la pròpia existència de la santa. Fonts escrites testimonien que el 6 d'abril de 1351 es va dur el cap de la santa a la catedral de Tortosa, l'únic fet que podria explicar la seua relació amb Benicarló, donat que la població pertany a la diòcesi de Tortosa. Del cap de Santa Càndida es perd la pista durant la Guerra Civil.
Anecdotari[modifica]
Segons la tradició catòlica, santa Càndida va conèixer mentre era vídua l'apòstol sant Pere, quan aquest es dirigia cap a Roma. Després d'escoltar les seves prediccions va acceptar convertir-se al Cristianisme a canvi que li curés el mal de cap que patia habitualment; allò que avui en dia en diríem migranya. És per això que si ens endinsem en el terreny de les supersticions i les creences, es diu que tocant aquesta relíquia es cura el mal de cap, de gola i altres malalties.
En un altre ordre de coses ben diferent, a principis d'octubre de 2015, la productora HBO va rodar a Peníscola algunes escenes de la sisena temporada de l'arxiconeguda sèrie "Joc de Trons". Diferents peces i utensilis de la casa de santa Càndida van ser cedits com a material d'atrezzo: bracers, romanes (peces del cos d'un molí), tornes, purgadors de blat i altres apers de llaurança.
'Joc de Trons' és una sèrie de televisió inspirada en les novel·les de George R. Martin 'Cançó de gel i foc'.
- Gènere:
Fantasia - Drama - Cine Eròtic
- Cadena Original:
HBO (Home Box Office) és uns dels canals de televisió per cable més vists d'Estats Units.
Bibliografia[modifica]
Constante Lluch, Juan Luis. 1997. Benicarló, sus calles. Il·lustríssim Ajuntament de Benicarló. ISBN 84-922082-1-X
