Diferència entre revisions de la pàgina «QR 4. Antiga presó»

De Viquibló
Salta a: navegació, cerca
m (Pere ha mogut QR4: En l'edifici de la Presó, carrer de la Presó a QR 4. Antiga presó sense deixar una redirecció)
 
(8 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
  +
'''L´antiga presó''' de Benicarló va estar en funcionament fins a la dècada dels 60 del segle XX. Organitzada en una planta baixa i dos pisos, hi havia estances separades per a homes i dones, els quals s´hi estaven en unes condicions gairebé inhumanes.
  +
 
=Història=
 
=Història=
  +
[[File:cultura-llocs-preso-1.png|thumb|right|Edifici de l´antiga presó de Benicarló]]
El carrer de la Presó, que comença en el lateral de l´edifici, comunicava antigament amb el carrer de sant Joan a través dels arcs de la planta baixa de l´Edifici Gòtic. Ens consta que aquestes dependències ja estaven en funcionament a mitjans del segle XIX ja que l´anterior presó municipal, ubicada en la plaça de sant Bertomeu, ja és anomenada “Presó Vella” per algunes fonts en 1857. Aquesta presó va estar en funcionament durant més de cent anys fins a mitjans del segle XX.
 
  +
El carrer de la Presó, que comença en el lateral de l'edifici, comunicava antigament amb el carrer de sant Joan a través dels arcs de la planta baixa de l'Edifici Gòtic. Ens consta que aquestes dependències ja estaven en funcionament a mitjans del segle XIX ja que l'anterior presó municipal, ubicada en la plaça de sant Bertomeu, ja és anomenada 'Presó Vella' per algunes fonts en 1857. Aquesta presó va estar en funcionament durant més de cent anys fins a mitjans del segle XX.
   
El casalot comptava amb una planta baixa i dos pisos. I estava comunicat per la part del darrere amb la Casa de la Vila, l´actal Edifici Gòtic, on eren jutjats els presoners. Aquest atzucac en forma d´angle recte facilitiva el trasllat dels reus. La planta baixa i el segon pis eren utilitzats per retindre els presoners masculins, mentres que el primer pis era ocupat per les dones; també s´hi trobava la vivenda del carceller. En l'actualitat, només es conserven unes masmorres menudes en la planta baixa i els murs exteriors del edifici.
+
El casalot comptava amb una planta baixa i dos pisos. I estava comunicat per la part del darrere amb la Casa de la Vila, l'actal Edifici Gòtic, on eren jutjats els presoners. Aquest atzucac en forma d'angle recte facilitiva el trasllat dels reus. La planta baixa i el segon pis eren utilitzats per retindre els presoners masculins, mentres que el primer pis era ocupat per les dones; també s'hi trobava la vivenda del carceller. En l'actualitat, només es conserven unes masmorres menudes en la planta baixa i els murs exteriors del edifici.
   
Els captius hi habitaven gairebé en condicions infrahumane. És sorprenent que aquestes dependències encara estigueren en funcionament fins a la dècada dels 60 del segle XX. Les tres cel.les eren petites, on un home a penes si podia estirar-s´hi a terra, i comunicades entre si, de manera que per accedir a l´última cel•la s´havia de passar per les dos anteriors. A la cel•la del fons, s´estaven els presoners més perillosos o amb càrrecs de més importància. A les altres dos, els detinguts amb faltes o delictes menors. A més eren brutes i mal il•luminades, ja que no hi havia clavegueram per eliminar els residus. El menjar se´ls subministrava a través d´uns orificis al sostre de les cel•les de manera que el carceller no havia de passar per l´interior.
+
Els captius hi habitaven gairebé en condicions infrahumane. És sorprenent que aquestes dependències encara estigueren en funcionament fins a la dècada dels 60 del segle XX. Les tres cel.les eren petites, on un home a penes si podia estirar-s'hi a terra, i comunicades entre si, de manera que per accedir a l'última cel·la s'havia de passar per les dos anteriors. A la cel·la del fons, s'estaven els presoners més perillosos o amb càrrecs de més importància. A les altres dos, els detinguts amb faltes o delictes menors. A més eren brutes i mal il·luminades, ja que no hi havia clavegueram per eliminar els residus. El menjar se'ls subministrava a través d'uns orificis al sostre de les cel·les de manera que el carceller no havia de passar per l'interior.
 
Avui en dia, l'ús del edifici està cedit al Centre d'Estudis del Maestrat, entitat encarregada de crear i gestionar el futur museu etnològic de la ciutat.
 
   
  +
Avui en dia, l'ús del edifici està cedit al [https://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_d%27Estudis_del_Maestrat Centre d'Estudis del Maestrat], entitat encarregada de crear i gestionar el futur museu etnològic de la ciutat.
   
  +
=Horaris=
  +
La presó es pot visitar divendres a partir de les 18h.
 
=Bibliografia=
 
=Bibliografia=
 
Constante Lluch, Juan Luis. 1997. ''Benicarló, sus calles''. Il·lustríssim Ajuntament de Benicarló. ISBN 84-922082-1-X
 
Constante Lluch, Juan Luis. 1997. ''Benicarló, sus calles''. Il·lustríssim Ajuntament de Benicarló. ISBN 84-922082-1-X
Línia 14: Línia 18:
   
 
[[Categoria:Rodacarrers]]
 
[[Categoria:Rodacarrers]]
  +
  +
[[es:QR 4. Antigua cárcel]]

Revisió de 11:49, 15 juny 2016

L´antiga presó de Benicarló va estar en funcionament fins a la dècada dels 60 del segle XX. Organitzada en una planta baixa i dos pisos, hi havia estances separades per a homes i dones, els quals s´hi estaven en unes condicions gairebé inhumanes.

Història[modifica]

Edifici de l´antiga presó de Benicarló

El carrer de la Presó, que comença en el lateral de l'edifici, comunicava antigament amb el carrer de sant Joan a través dels arcs de la planta baixa de l'Edifici Gòtic. Ens consta que aquestes dependències ja estaven en funcionament a mitjans del segle XIX ja que l'anterior presó municipal, ubicada en la plaça de sant Bertomeu, ja és anomenada 'Presó Vella' per algunes fonts en 1857. Aquesta presó va estar en funcionament durant més de cent anys fins a mitjans del segle XX.

El casalot comptava amb una planta baixa i dos pisos. I estava comunicat per la part del darrere amb la Casa de la Vila, l'actal Edifici Gòtic, on eren jutjats els presoners. Aquest atzucac en forma d'angle recte facilitiva el trasllat dels reus. La planta baixa i el segon pis eren utilitzats per retindre els presoners masculins, mentres que el primer pis era ocupat per les dones; també s'hi trobava la vivenda del carceller. En l'actualitat, només es conserven unes masmorres menudes en la planta baixa i els murs exteriors del edifici.

Els captius hi habitaven gairebé en condicions infrahumane. És sorprenent que aquestes dependències encara estigueren en funcionament fins a la dècada dels 60 del segle XX. Les tres cel.les eren petites, on un home a penes si podia estirar-s'hi a terra, i comunicades entre si, de manera que per accedir a l'última cel·la s'havia de passar per les dos anteriors. A la cel·la del fons, s'estaven els presoners més perillosos o amb càrrecs de més importància. A les altres dos, els detinguts amb faltes o delictes menors. A més eren brutes i mal il·luminades, ja que no hi havia clavegueram per eliminar els residus. El menjar se'ls subministrava a través d'uns orificis al sostre de les cel·les de manera que el carceller no havia de passar per l'interior.

Avui en dia, l'ús del edifici està cedit al Centre d'Estudis del Maestrat, entitat encarregada de crear i gestionar el futur museu etnològic de la ciutat.

Horaris[modifica]

La presó es pot visitar divendres a partir de les 18h.

Bibliografia[modifica]

Constante Lluch, Juan Luis. 1997. Benicarló, sus calles. Il·lustríssim Ajuntament de Benicarló. ISBN 84-922082-1-X