QR 1. Plaça de sant Bartomeu

Història

L'actual aspecte de la plaça de sant Bertomeu és resultat del setge de les tropes carlistes del general Cabrera sobre Benicarló a finals de gener de 1838. Benicarló havia pres partit pels principis liberals i monàrquics representats per Isabel II. En previsió de possibles asalts durant aquella Primer Guerra Carlista (1833 - 1840), la vila començà a fortificar-se en 1834. El principal baluard de resistència es va situar en l'església de sant Bertomeu i s'enderrocaren tots els edificis propers per tal de mantindre espais oberts al seu voltant, la qual cosa va permetre l'engrandiment de la plaça, que a partir de 1850 passà a denominar-se de sant Bertomeu, l'actual patró de la ciutat. Els incendis i bombardejos de l'artilleria carlista farien la resta. Tot plegat obligà a remodelar l'anomenada aleshores plaça de l'Església i el resultat n'és l'actual traçat urbanístic de la plaça, encarregat al cel·lador de camins, Melchor Martí el 1841.

Església sant Bertomeu. 1937. Encara es poden observar les imatges dels sants Abdó i Senén sobre les columnes laterals

L'església de sant Bertomeu, d'estil barroc, va ser construïda entre 1724 i 1743 per substituir l'anterior temple, que apareix ja nomenat en la carta pobla de Benicarló de 1236, i del qual només se'n conservaren part de les murades. En honor d'aquest sant, patró de carnissers, curtidors, pellicers I enquadernadors, se celebren les festes patronals d'agost des de 1523. El temple, que al segle XVI havia acollit fins a 18 clergues i era ric en ornaments, va patir serioses destrosses durant la Primera Guerra Carlista, sobretot a la coberta i als murs laterals, tant per la instal·lació al seu interior de guarnicions militars com pel foc de l'artilleria del general Cabrera, conegut per la duresa dels seus atacs sobre aquesta comarca com el Tigre del Maestrat.

Dones sortint de missa.

Més tard, durant la Guerra Civil (1936 - 1939) també va sofrir danys irreparables en altars, imatges, quadres i el mobiliari interior. La imatge del sant que ocupa la fornícula principal de la façana del temple parroquial no és l'original, ja que aquesta i les dels sants Abdó i Senén ubicades a les columnes exteriors, van ser destruïdes durant la Guerra Civil (1936 - 1939) I reemplaçades per d'altres en 1980.

Una de les restauracions més espectaculars que s'han efectuat a l'interior de l'església ha sigut la de la cripta, on s'ha instal·lat una tapa allevadissa que en permet la visita. És un reduït recinte abovedat excavat a la roca, on segons els llibres de difunts, hi havia enterrats 16 sacerdots. Els enterraments a l'església duraren fins al segle XIX I es realitzaven en tres soterranis anomenats vasos o carners, on segons el registre hi hagué enterrats fins a 202 difunts. Aquests vasos van servir de refugi durant els bombardejos de les tropes franquistes durant la Guerra Civil.

L'última restauració del temple parroquial data de 2013, quan acollí l'exposició d'art religiós 'Pulchra Magistri. L'esplendor del Maestrat', promoguda per la Fundació Llum de les Imatges. A l'exterior, es repararen les cobertes i la cúpula central, i es netejaren les façanes; a l'interior, es retornà a la decoració original, on predominava el blanc, a més de restaurar les petxines del creuer, les capelles laterals I el púlpit.

Al voltant del temple, en aquesta plaça es van alçar d'altres edificis de certa importància per a la vila com l'antiga presó, el col·legi religiós de xiquetes de les Germanes de la Consolació, forns comunals i salines o l'antiga Casa de l'Ensenyança. Aquesta se situava, si mireu cap a la dreta, en la línia de façanes que ocupa el bar Brasil fins a l'entrada al carrer Major. En ella s'hi ubicaven les escoles de nens i nenes, la càtedra de llatinitat i les estances per als mestres i les seues famílies. L'edifici fou enderrocat quan es començà a fortificar el temple a principis de la guerra carlista.

Bibliografia

Constante Lluch, Juan Luis. 1997. Benicarló, sus calles. Il·lustríssim Ajuntament de Benicarló. ISBN 84-922082-1-X