58
modificacions
Canvis
Es crea la pàgina amb «==Història== L´actual aspecte de la plaça de sant Bertomeu és resultat del setge de les tropes carlistes del general Cabrera sobre Benicarló a finals de gener d...».
==Història==
L´actual aspecte de la plaça de sant Bertomeu és resultat del setge de les tropes carlistes del general Cabrera sobre Benicarló a finals de gener de 1838. Benicarló havia pres partit pels principis liberals i monàrquics representats per Isabel II. En previsió de possibles asalts durant aquella Primer Guerra Carlista (1833 - 1840), la vila començà a fortificar-se en 1834. El principal baluard de resistència es va situar en l´església de sant Bertomeu i s´enderrocaren tots els edificis propers per tal de mantindre espais oberts al seu voltant, la qual cosa va permetre l´engrandiment de la plaça, que a partir de 1850 passà a denominar-se de sant Bertomeu, l´actual patró de la ciutat. Els incendis i bombardejos de l´artilleria carlista farien la resta. Tot plegat obligà a remodelar l´anomenada aleshores plaça de l´Església i el resultat n´és l´actual traçat urbanístic de la plaça, encarregat al cel•lador de camins, Melchor Martí el 1841.
L´església de sant Bertomeu, d´estil barroc, va ser construïda entre 1724 i 1743 per substituir l´anterior temple, que apareix ja nomenat en la carta pobla de Benicarló de 1236, i del qual només se´n conservaren part de les murades. En honor d´aquest sant, patró de carnissers, curtidors, pellicers I enquadernadors, se celebren les festes patronals d´agost des de 1523. El temple, que al segle XVI havia acollit fins a 18 clergues i era ric en ornaments, va patir serioses destrosses durant la Primera Guerra Carlista, sobretot a la coberta i als murs laterals, tant per la instal•lació al seu interior de guarnicions militars com pel foc de l´artilleria del general Cabrera, conegut per la duresa dels seus atacs sobre aquesta comarca com el Tigre del Maestrat.
Més tard, durant la Guerra Civil (1936 – 1939) també va sofrir danys irreparables en altars, imatges, quadres i el mobiliari interior. La imatge del sant que ocupa la fornícula principal de la façana del temple parroquial no és l´original, ja que aquesta i les dels sants Abdó i Senén ubicades a les columnes exteriors, van ser destruïdes durant la Guerra Civil (1936 – 1939) I reemplaçades per d´altres en 1980.
Una de les restauracions més espectaculars que s´han efectuat a l´interior de l´església ha sigut la de la cripta, on s´ha instal•lat una tapa allevadissa que en permet la visita. És un reduït recinte abovedat excavat a la roca, on segons els llibres de difunts, hi havia enterrats 16 sacerdots. Els enterraments a l´església duraren fins al segle XIX I es realitzaven en tres soterranis anomenats vasos o carners, on segons el registre hi hagué enterrats fins a 202 difunts. Aquests vasos van servir de refugi durant els bombardejos de les tropes franquistes durant la Guerra Civil.
L´última restauració del temple parroquial data de 2013, quan acollí l´exposició d´art religiós “Pulchra Magistri. L´esplendor del Maestrat”, promoguda per la Fundació Llum de les Imatges. A l´exterior, es repararen les cobertes i la cúpula central, i es netejaren les façanes; a l´interior, es retornà a la decoració original, on predominava el blanc, a més de restaurar les petxines del creuer, les capelles laterals I el púlpit.
Al voltant del temple, en aquesta plaça es van alçar d´altres edificis de certa importància per a la vila com l´antiga presó, el col•legi religiós de xiquetes de les Germanes de la Consolació, forns comunals i salines o l´antiga Casa de l´Ensenyança. Aquesta se situava, si mireu cap a la dreta, en la línia de façanes que ocupa el bar Brasil fins a l´entrada al carrer Major. En ella s´hi ubicaven les escoles de nens i nenes, la càtedra de llatinitat i les estances per als mestres i les seues famílies. L´edifici fou enderrocat quan es començà a fortificar el temple a principis de la guerra carlista.
==Bibliografia==
Constante Lluch, Juan Luis. 1997. ''Benicarló, sus calles''. Il·lustríssim Ajuntament de Benicarló. ISBN 84-922082-1-X
L´actual aspecte de la plaça de sant Bertomeu és resultat del setge de les tropes carlistes del general Cabrera sobre Benicarló a finals de gener de 1838. Benicarló havia pres partit pels principis liberals i monàrquics representats per Isabel II. En previsió de possibles asalts durant aquella Primer Guerra Carlista (1833 - 1840), la vila començà a fortificar-se en 1834. El principal baluard de resistència es va situar en l´església de sant Bertomeu i s´enderrocaren tots els edificis propers per tal de mantindre espais oberts al seu voltant, la qual cosa va permetre l´engrandiment de la plaça, que a partir de 1850 passà a denominar-se de sant Bertomeu, l´actual patró de la ciutat. Els incendis i bombardejos de l´artilleria carlista farien la resta. Tot plegat obligà a remodelar l´anomenada aleshores plaça de l´Església i el resultat n´és l´actual traçat urbanístic de la plaça, encarregat al cel•lador de camins, Melchor Martí el 1841.
L´església de sant Bertomeu, d´estil barroc, va ser construïda entre 1724 i 1743 per substituir l´anterior temple, que apareix ja nomenat en la carta pobla de Benicarló de 1236, i del qual només se´n conservaren part de les murades. En honor d´aquest sant, patró de carnissers, curtidors, pellicers I enquadernadors, se celebren les festes patronals d´agost des de 1523. El temple, que al segle XVI havia acollit fins a 18 clergues i era ric en ornaments, va patir serioses destrosses durant la Primera Guerra Carlista, sobretot a la coberta i als murs laterals, tant per la instal•lació al seu interior de guarnicions militars com pel foc de l´artilleria del general Cabrera, conegut per la duresa dels seus atacs sobre aquesta comarca com el Tigre del Maestrat.
Més tard, durant la Guerra Civil (1936 – 1939) també va sofrir danys irreparables en altars, imatges, quadres i el mobiliari interior. La imatge del sant que ocupa la fornícula principal de la façana del temple parroquial no és l´original, ja que aquesta i les dels sants Abdó i Senén ubicades a les columnes exteriors, van ser destruïdes durant la Guerra Civil (1936 – 1939) I reemplaçades per d´altres en 1980.
Una de les restauracions més espectaculars que s´han efectuat a l´interior de l´església ha sigut la de la cripta, on s´ha instal•lat una tapa allevadissa que en permet la visita. És un reduït recinte abovedat excavat a la roca, on segons els llibres de difunts, hi havia enterrats 16 sacerdots. Els enterraments a l´església duraren fins al segle XIX I es realitzaven en tres soterranis anomenats vasos o carners, on segons el registre hi hagué enterrats fins a 202 difunts. Aquests vasos van servir de refugi durant els bombardejos de les tropes franquistes durant la Guerra Civil.
L´última restauració del temple parroquial data de 2013, quan acollí l´exposició d´art religiós “Pulchra Magistri. L´esplendor del Maestrat”, promoguda per la Fundació Llum de les Imatges. A l´exterior, es repararen les cobertes i la cúpula central, i es netejaren les façanes; a l´interior, es retornà a la decoració original, on predominava el blanc, a més de restaurar les petxines del creuer, les capelles laterals I el púlpit.
Al voltant del temple, en aquesta plaça es van alçar d´altres edificis de certa importància per a la vila com l´antiga presó, el col•legi religiós de xiquetes de les Germanes de la Consolació, forns comunals i salines o l´antiga Casa de l´Ensenyança. Aquesta se situava, si mireu cap a la dreta, en la línia de façanes que ocupa el bar Brasil fins a l´entrada al carrer Major. En ella s´hi ubicaven les escoles de nens i nenes, la càtedra de llatinitat i les estances per als mestres i les seues famílies. L´edifici fou enderrocat quan es començà a fortificar el temple a principis de la guerra carlista.
==Bibliografia==
Constante Lluch, Juan Luis. 1997. ''Benicarló, sus calles''. Il·lustríssim Ajuntament de Benicarló. ISBN 84-922082-1-X
