Canvis

=Història=

El carrer de sant Joaquim és l'únic carrer de Benicarló que conserva algunes de les formes i estructures originals del segle XIII, amb un traçat irregular. Les transfomacions realitzades entre els segles XVII i XIX van alterar el traçat quadrangular dividit en dos carrers perpendiculars en forma de creu (carrer Major i carrer de sant Joan) a la manera de les fundacions romanes i d´altres poblacions conquerides pels cristians; i també van fer desaparèixer bona part de les edificacions històriques del centre.

En remodelar-se la plaça de sant Bertomeu després de la Primera Guerra Carlista, també s´eliminaren els dos carrerons que unien el carrer de sant Joaquim amb el carrer Major. Aquest parell d´estretíssims carrers d´apenes dos metres i mig d´amplària rebien el nom en singular de carreró Pudent. Aquest peculiar nom reflectia ben a les clares la pudor nauseabunda del lloc, que segons sembla era utilitzat pels vianants per fer les seues necessitats. Donat el seu traçat irregular i estret, que quartejava l´illa de cases entre els dos carrers principals, el lloc també era utilitzat per cometre d´altres “hechos escandalosos y para poner en ejecución ideas de venganza”, segons explica l´acta del Plenari del mes de març de 1841 de l´Ajuntament de Benicarló en què es decidí tapiar, retirar-li el dret de carrers de trànsit públic i vendre l´espai a propietaris privats. D´aquell carreró Pudent només en queden vestigis en forma de petits patis en l´interior dels edificis d´aquesta illa de cases.