Edició de la pàgina «QR 1. Plaça de sant Bartomeu»
Avís: No heu iniciat cap sessió. Per tant, la vostra adreça IP serà visible públicament si feu qualsevol modificació. Si inicieu una sessió o creeu un compte, les vostres edicions s'atribuiran al vostre nom d'usuari, juntament amb altres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Si us plau, reviseu la comparació de sota per a assegurar-vos que és el que voleu fer; llavors deseu els canvis per a finalitzar la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El vostre text | ||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | La '''plaça i l'església de sant Bertomeu''', d'estil barroc, han sigut el centre neuràlgic de Benicarló des dels seus orígens. El temple va ser construït sobre un altre d'antic el qual ja era citat en la carta pobla de la ciutat de 1236. Les últimes reformes, durant els segles XX i XXI, han servit per restaurar les destrosses ocasionades al temple durant la Primera Guerra Carlista i la Guerra Civil. |
||
| − | |||
=Història= |
=Història= |
||
| + | L'actual aspecte de la plaça de sant Bertomeu és resultat del setge de les tropes carlistes del general Cabrera sobre Benicarló a finals de gener de 1838. Benicarló havia pres partit pels principis liberals i monàrquics representats per Isabel II. En previsió de possibles asalts durant aquella Primer Guerra Carlista (1833 - 1840), la vila començà a fortificar-se en 1834. El principal baluard de resistència es va situar en l'església de sant Bertomeu i s'enderrocaren tots els edificis propers per tal de mantindre espais oberts al seu voltant, la qual cosa va permetre l'engrandiment de la plaça, que a partir de 1850 passà a denominar-se de sant Bertomeu, l'actual patró de la ciutat. Els incendis i bombardejos de l'artilleria carlista farien la resta. Tot plegat obligà a remodelar l'anomenada aleshores plaça de l'Església i el resultat n'és l'actual traçat urbanístic de la plaça, encarregat al cel·lador de camins, Melchor Martí el 1841. |
||
[[File:0008.jpg|thumb|right|Església sant Bertomeu. 1937. Encara es poden observar les imatges dels sants Abdó i Senén sobre les columnes laterals]] |
[[File:0008.jpg|thumb|right|Església sant Bertomeu. 1937. Encara es poden observar les imatges dels sants Abdó i Senén sobre les columnes laterals]] |
||
| − | L'actual aspecte de la plaça de sant Bertomeu és resultat del setge de les tropes carlistes del general Cabrera sobre Benicarló a finals de gener de 1838. Benicarló havia pres partit pels principis liberals i monàrquics representats per [https://ca.wikipedia.org/wiki/Isabel_II_d'Espanya Isabel II]. En previsió de possibles asalts durant aquella [https://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Carlina Primera Guerra Carlista] (1833 - 1840), la vila començà a fortificar-se en 1834. El principal baluard de resistència es va situar en l'església de sant Bertomeu i s'enderrocaren tots els edificis propers per tal de mantindre espais oberts al seu voltant, la qual cosa va permetre l'engrandiment de la plaça, que a partir de 1850 passà a denominar-se de sant Bertomeu, l'actual patró de la ciutat. Els incendis i bombardejos de l'artilleria carlista farien la resta. Tot plegat obligà a remodelar l'anomenada aleshores plaça de l'Església i el resultat n'és l'actual traçat urbanístic de la plaça, encarregat al cel·lador de camins, Melchor Martí el 1841. |
||
| + | '''L'església de sant Bertomeu''', d'estil barroc, va ser construïda entre 1724 i 1743 per substituir l'anterior temple, que apareix ja nomenat en la carta pobla de Benicarló de 1236, i del qual només se'n conservaren part de les murades. En honor d'aquest sant, patró de carnissers, curtidors, pellicers I enquadernadors, se celebren les festes patronals d'agost des de 1523. El temple, que al segle XVI havia acollit fins a 18 clergues i era ric en ornaments, va patir serioses destrosses durant la Primera Guerra Carlista, sobretot a la coberta i als murs laterals, tant per la instal·lació al seu interior de guarnicions militars com pel foc de l'artilleria del general Cabrera, conegut per la duresa dels seus atacs sobre aquesta comarca com el Tigre del Maestrat. |
||
| + | [[File:00003.jpg|thumb|right|Dones sortint de missa.]] |
||
| − | '''L'església de sant Bertomeu''', d'estil barroc, va ser construïda entre 1724 i 1743 per substituir l'anterior temple, que apareix ja nomenat en la carta pobla de Benicarló de 1236, i del qual només se'n conservaren part de les murades. En honor d'aquest sant, patró de carnissers, curtidors, pellicers I enquadernadors, se celebren les festes patronals d'agost des de 1523. El temple, que al segle XVI havia acollit fins a 18 clergues i era ric en ornaments, va patir serioses destrosses durant la Primera Guerra Carlista, sobretot a la coberta i als murs laterals, tant per la instal·lació al seu interior de guarnicions militars com pel foc de l'artilleria del [https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Cabrera_i_Griny%C3%B3 general Ramón Cabrera], conegut per la duresa dels seus atacs sobre aquesta comarca com el Tigre del Maestrat. |
||
| − | [[File:00003 x.jpg|thumb|right|Carrer de Ferreres Bretó, conegut popularment com "Passeig del Taüt" pel seu traçat.]] |
||
| − | Més tard, durant la |
+ | Més tard, durant la Guerra Civil (1936 - 1939) també va sofrir danys irreparables en altars, imatges, quadres i el mobiliari interior. La imatge del sant que ocupa la fornícula principal de la façana del temple parroquial no és l'original, ja que aquesta i les dels sants Abdó i Senén ubicades a les columnes exteriors, van ser destruïdes durant la Guerra Civil (1936 - 1939) I reemplaçades per d'altres en 1980. |
Una de les restauracions més espectaculars que s'han efectuat a l'interior de l'església ha sigut la de la cripta, on s'ha instal·lat una tapa allevadissa que en permet la visita. És un reduït recinte abovedat excavat a la roca, on segons els llibres de difunts, hi havia enterrats 16 sacerdots. Els enterraments a l'església duraren fins al segle XIX I es realitzaven en tres soterranis anomenats vasos o carners, on segons el registre hi hagué enterrats fins a 202 difunts. Aquests vasos van servir de refugi durant els bombardejos de les tropes franquistes durant la Guerra Civil. |
Una de les restauracions més espectaculars que s'han efectuat a l'interior de l'església ha sigut la de la cripta, on s'ha instal·lat una tapa allevadissa que en permet la visita. És un reduït recinte abovedat excavat a la roca, on segons els llibres de difunts, hi havia enterrats 16 sacerdots. Els enterraments a l'església duraren fins al segle XIX I es realitzaven en tres soterranis anomenats vasos o carners, on segons el registre hi hagué enterrats fins a 202 difunts. Aquests vasos van servir de refugi durant els bombardejos de les tropes franquistes durant la Guerra Civil. |
||
