111
modificacions
Canvis
cap resum d'edició
La '''plaça i l´'església de sant Bertomeu''', d´'estil barroc, han sigut el centre neuràlgic de Benicarló des dels seus orígens. El temple va ser construït sobre un altre d´'antic el qual ja era citat en la carta pobla de la ciutat de 1236. TotLes iúltimes les destrossesreformes, durant laels Primerasegles Guerra CarlistaXX i laXXI, Guerrahan Civil,servit per restaurar les últimesdestrosses reformesocasionades hanal servittemple perdurant restauratla bonaPrimera partGuerra delCarlista templei la Guerra Civil.
=Història=
[[File:0008.jpg|thumb|right|Església sant Bertomeu. 1937. Encara es poden observar les imatges dels sants Abdó i Senén sobre les columnes laterals]]
L'actual aspecte de la plaça de sant Bertomeu és resultat del setge de les tropes carlistes del general Cabrera sobre Benicarló a finals de gener de 1838. Benicarló havia pres partit pels principis liberals i monàrquics representats per [https://ca.wikipedia.org/wiki/Isabel_II_d'Espanya Isabel II]. En previsió de possibles asalts durant aquella Primer[https://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Carlina Primera Guerra Carlista] (1833 - 1840), la vila començà a fortificar-se en 1834. El principal baluard de resistència es va situar en l'església de sant Bertomeu i s'enderrocaren tots els edificis propers per tal de mantindre espais oberts al seu voltant, la qual cosa va permetre l'engrandiment de la plaça, que a partir de 1850 passà a denominar-se de sant Bertomeu, l'actual patró de la ciutat. Els incendis i bombardejos de l'artilleria carlista farien la resta. Tot plegat obligà a remodelar l'anomenada aleshores plaça de l'Església i el resultat n'és l'actual traçat urbanístic de la plaça, encarregat al cel·lador de camins, Melchor Martí el 1841.
'''L'església de sant Bertomeu''', d'estil barroc, va ser construïda entre 1724 i 1743 per substituir l'anterior temple, que apareix ja nomenat en la carta pobla de Benicarló de 1236, i del qual només se'n conservaren part de les murades. En honor d'aquest sant, patró de carnissers, curtidors, pellicers I enquadernadors, se celebren les festes patronals d'agost des de 1523. El temple, que al segle XVI havia acollit fins a 18 clergues i era ric en ornaments, va patir serioses destrosses durant la Primera Guerra Carlista, sobretot a la coberta i als murs laterals, tant per la instal·lació al seu interior de guarnicions militars com pel foc de l'artilleria del [https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Cabrera_i_Griny%C3%B3 general Ramón Cabrera], conegut per la duresa dels seus atacs sobre aquesta comarca com el Tigre del Maestrat.
[[File:00003 x.jpg|thumb|right|Carrer de Ferreres Bretó, conegut popularment com "Passeig del Taüt" pel seu traçat.]]
Més tard, durant la [https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_Espanyola Guerra Civil] (1936 - 1939) també va sofrir danys irreparables en altars, imatges, quadres i el mobiliari interior. La imatge del sant que ocupa la fornícula principal de la façana del temple parroquial no és l'original, ja que aquesta i les dels sants Abdó i Senén ubicades a les columnes exteriors, van ser destruïdes durant la Guerra Civil (1936 - 1939) I reemplaçades per d'altres en 1980.
Una de les restauracions més espectaculars que s'han efectuat a l'interior de l'església ha sigut la de la cripta, on s'ha instal·lat una tapa allevadissa que en permet la visita. És un reduït recinte abovedat excavat a la roca, on segons els llibres de difunts, hi havia enterrats 16 sacerdots. Els enterraments a l'església duraren fins al segle XIX I es realitzaven en tres soterranis anomenats vasos o carners, on segons el registre hi hagué enterrats fins a 202 difunts. Aquests vasos van servir de refugi durant els bombardejos de les tropes franquistes durant la Guerra Civil.
