Edició de la pàgina «QR 2. Carrer de santa Càndida»
Avís: No heu iniciat cap sessió. Per tant, la vostra adreça IP serà visible públicament si feu qualsevol modificació. Si inicieu una sessió o creeu un compte, les vostres edicions s'atribuiran al vostre nom d'usuari, juntament amb altres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Si us plau, reviseu la comparació de sota per a assegurar-vos que és el que voleu fer; llavors deseu els canvis per a finalitzar la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El vostre text | ||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | La '''Casa de santa Càndida''' és un exemple de les cases tradicionals que els llauradors benicarlandos solien construir dins la ciutat. Amb una porta ben ampla per permetre l |
+ | La '''Casa de santa Càndida''' és un exemple de les cases tradicionals que els llauradors benicarlandos solien construir dins la ciutat. Amb una porta ben ampla per permetre l´entrada d´animals i carruatges, aquestes cases solien tindre una planta baixa, dos pisos i un perxe, com s´anomenava la part més elevada. |
=Història= |
=Història= |
||
Línia 11: | Línia 11: | ||
Durant l'últim terç del segle XIX, Benicarló esdevingué el principal exportador i productor de vins de tota la comarca per la per malmesa de les vinyes franceses. Els excedents del cultiu de vinya es destinaven a l'exportació des del segle XVIII i esdevingué el principal motor econòmic del Benicarló fins als inicis del segle XX. Les principals famílies beneficiades van ser les dels burgesos terratinents, que foren les que realment s'enriquiren i s'acomodaren en les cases nobles. A més dels jornalers que treballaven per als terratinents, va sorgir també un pròsper comerç basat en el cultiu, fabricació i l'exportació de vins. Això afavorí la implantació de tota una indústria auxiliar de tallers de boters, així com la construcció del Port. |
Durant l'últim terç del segle XIX, Benicarló esdevingué el principal exportador i productor de vins de tota la comarca per la per malmesa de les vinyes franceses. Els excedents del cultiu de vinya es destinaven a l'exportació des del segle XVIII i esdevingué el principal motor econòmic del Benicarló fins als inicis del segle XX. Les principals famílies beneficiades van ser les dels burgesos terratinents, que foren les que realment s'enriquiren i s'acomodaren en les cases nobles. A més dels jornalers que treballaven per als terratinents, va sorgir també un pròsper comerç basat en el cultiu, fabricació i l'exportació de vins. Això afavorí la implantació de tota una indústria auxiliar de tallers de boters, així com la construcció del Port. |
||
− | Però el 1902, la plaga de la |
+ | Però el 1902, la plaga de la fil·loxera, originà una autèntica catàstrofe. Aquest insecte originari dels Estats Units que s'alimenta dels arrels i fulles de la vinya, va entrar per Tarragona des d'on es va estendre pel territori. En poc de temps va exterminar la major part de ceps de Benicarló i Vinaròs, posant fi així al cultiu i comercialització del Vi Carlon. |
=Toponímia= |
=Toponímia= |