Canvis
→Història
La '''Casa de santa Càndida''' és un exemple de les cases tradicionals que els llauradors benicarlandos solien construir dins la ciutat. Amb una porta ben ampla per permetre l´'entrada d´'animals i carruatges, aquestes cases solien tindre una planta baixa, dos pisos i un perxe, com s´'anomenava la part més elevada.
=Història=
Durant l'últim terç del segle XIX, Benicarló esdevingué el principal exportador i productor de vins de tota la comarca per la per malmesa de les vinyes franceses. Els excedents del cultiu de vinya es destinaven a l'exportació des del segle XVIII i esdevingué el principal motor econòmic del Benicarló fins als inicis del segle XX. Les principals famílies beneficiades van ser les dels burgesos terratinents, que foren les que realment s'enriquiren i s'acomodaren en les cases nobles. A més dels jornalers que treballaven per als terratinents, va sorgir també un pròsper comerç basat en el cultiu, fabricació i l'exportació de vins. Això afavorí la implantació de tota una indústria auxiliar de tallers de boters, així com la construcció del Port.
Però el 1902, la plaga de la [https://ca.wikipedia.org/wiki/Fil%C2%B7loxera fil·loxera], originà una autèntica catàstrofe. Aquest insecte originari dels Estats Units que s'alimenta dels arrels i fulles de la vinya, va entrar per Tarragona des d'on es va estendre pel territori. En poc de temps va exterminar la major part de ceps de Benicarló i Vinaròs, posant fi així al cultiu i comercialització del Vi Carlon.
=Toponímia=
