247
modificacions
Canvis
cap resum d'edició
=Història=
[[Fitxer:scandida-06.jpg|thumb|dreta|Foto de la casa de Santa Candida]]
El carrer de santa Càndida forma part del barri de Santa Bàrbara, un dels primers ravals de Benicarló construïts fora de la muralla. En aquest carrer trobem l'anomenada casa de Santa Càndida, una casa d' estil arquitectònic popular de finals del segle XIX. Aquesta és una casa típica de llauradors, de porta ampla per permetre l' entrada dels animals i dels carros.
L´agricultura benicarlanda ha estat històricament un dels motors econòmics de la població. Al llarg dels segles es va passar d´una agricultura de subsistència a un model basat en la comercialització i l´exportació de l´anomenat Vi Carlon. Existeixen indicis de la producció de vins a Benicarló des de l'antiguitat fins al segle XVI, quan esdevingué un producte d'exportació molt preuat a Europa pel seu sabor i per la seua capacitat de conservació.
Però el 1902, la plaga de la fil·loxera, originà una autèntica catàstrofe. Aquest insecte originari dels Estats Units que s´alimenta dels arrels i fulles de la vinya, va entrar per Tarragona des d'on es va estendre pel territori. En poc de temps va exterminar la major part de ceps de Benicarló i Vinaròs, posant fi així al cultiu i comercialització del Vi Carlon.
=Toponímia=
No se sap del cert la vinculació de santa Càndida amb Benicarló. Fins i tot alguns investigadors posen en dubte la pròpia existència de la santa. Fonts escrites testimonien que el 6 d´abril de 1351 es va dur el cap de la santa a la catedral de Tortosa, l´únic fet que podria explicar la seua relació amb Benicarló, donat que la població pertany a la diòcesi de Tortosa. Del cap de Santa Càndida es perd la pista durant la Guerra Civil.
=Anecdotari=
Segons la tradició catòlica, santa Càndida va conèixer mentre era vídua l´apòstol sant Pere, quan aquest es dirigia cap a Roma. Després d'escoltar les seves prediccions va acceptar convertir-se al Cristianisme a canvi que li curés el mal de cap que patia habitualment; allò que avui en dia en diríem migranya. És per això que si ens endinsem en el terreny de les supersticions i les creences, es diu que tocant aquesta relíquia es cura el mal de cap, de gola i altres malalties.
