Canvis

 

L´actual aspecte de la plaça de sant Bertomeu és resultat del setge de les tropes carlistes del general Cabrera sobre Benicarló a finals de gener de 1838. Benicarló havia pres partit pels principis liberals i monàrquics representats per Isabel II. En previsió de possibles asalts durant aquella Primer Guerra Carlista (1833 - 1840), la vila començà a fortificar-se en 1834. El principal baluard de resistència es va situar en l´església de sant Bertomeu i s´enderrocaren tots els edificis propers per tal de mantindre espais oberts al seu voltant, la qual cosa va permetre l´engrandiment de la plaça, que a partir de 1850 passà a denominar-se de sant Bertomeu, l´actual patró de la ciutat. Els incendis i bombardejos de l´artilleria carlista farien la resta. Tot plegat obligà a remodelar l´anomenada aleshores plaça de l´Església i el resultat n´és l´actual traçat urbanístic de la plaça, encarregat al cel•lador de camins, Melchor Martí el 1841.

 

L´església de sant Bertomeu, d´estil barroc, va ser construïda entre 1724 i 1743 per substituir l´anterior temple, que apareix ja nomenat en la carta pobla de Benicarló de 1236, i del qual només se´n conservaren part de les murades. En honor d´aquest sant, patró de carnissers, curtidors, pellicers I enquadernadors, se celebren les festes patronals d´agost des de 1523. El temple, que al segle XVI havia acollit fins a 18 clergues i era ric en ornaments, va patir serioses destrosses durant la Primera Guerra Carlista, sobretot a la coberta i als murs laterals, tant per la instal•lació al seu interior de guarnicions militars com pel foc de l´artilleria del general Cabrera, conegut per la duresa dels seus atacs sobre aquesta comarca com el Tigre del Maestrat.