48
modificacions
Canvis
→Història
La plaça i l´església de sant Bertomeu, d´estil barroc, han sigut el centre neuràlgic de Benicarló des dels seus orígens. El temple va ser construït sobre un altre d´antic el qual ja era citat en la carta pobla de la ciutat de 1236. Tot i les destrosses durant la Primera Guerra Carlista i la Guerra Civil, les últimes reformes han servit per restaurat bona part del temple.
=Història=
L'actual aspecte de la plaça de sant Bertomeu és resultat del setge de les tropes carlistes del general Cabrera sobre Benicarló a finals de gener de 1838. Benicarló havia pres partit pels principis liberals i monàrquics representats per Isabel II. En previsió de possibles asalts durant aquella Primer Guerra Carlista (1833 - 1840), la vila començà a fortificar-se en 1834. El principal baluard de resistència es va situar en l'església de sant Bertomeu i s'enderrocaren tots els edificis propers per tal de mantindre espais oberts al seu voltant, la qual cosa va permetre l'engrandiment de la plaça, que a partir de 1850 passà a denominar-se de sant Bertomeu, l'actual patró de la ciutat. Els incendis i bombardejos de l'artilleria carlista farien la resta. Tot plegat obligà a remodelar l'anomenada aleshores plaça de l'Església i el resultat n'és l'actual traçat urbanístic de la plaça, encarregat al cel·lador de camins, Melchor Martí el 1841.