247
modificacions
Canvis
cap resum d'edició
La '''Casa Bosch i la plaça del Mercat Vell''' són dos dels espais més emblemàtics de Benicarló. El primer perquè és una de los poques mostres d´'arquitectura modernista que podem trobar al Maestrat. El segon, per haver estat durant bona part del segle XX, el principal punt d´'abastiment de les famílies benicarlandes i una de les imatges més característiques d´'aquell Benicarló llaurador que començava a obrir-se a la mar.
=La Casa Bosch=
[[File:2-ROISIN Calle Soriano.jpg|thumb|right|Vista general de la Casa Bosch i de l´'aleshores carrer Soriano]]
La casa Bosch, en el número 7 de l'avinguda Joan Carles I, és un magnífic exemple d'arquitectura modernista. Aquest edifici construït en 1904 és una vivenda residencial típica de la burgesia de finals del segle XIX i principis del XX. Antigament propietat de Juan Manuel Bosch Martí, d'ací el seu nom, avui en dia és seu d'una entitat bancària.
[[File:mercat vell gent.jpg|thumb|left|Pescateres en el Mercat Vell]]
[[File:Escanear0031.jpg|thumb|right|Parades en el Mercat Vell abans de la instal·lació del cobert en 1924]]
Si ens situem d'esquena a la Casa Bosch, un poc a la dreta, en al vorera d´'enfront, tenim la plaça del Mercat Vell. Gran part de l'actual plaça es configura sobre el solar que durant bona part del segle XIX va ocupar el Mercat Vell, d´'ahí el seu nom [https://ca.wikipedia.org/wiki/Trinquet_(esport) trinquet] de Benicarló. Era un recinte tancat, sense coberta, amb manises d'argila cuita en el qual es jugava a mà i amb pala. Nascut a iniciativa privada, els seus propietaris el van abandonar el 1808, data a partir de la qual es fan càrrec les successives corporacions municipals que consideraven el joc de pilota "d'honesta diversió" i "indispensable", i invertiren en la seua reparació i manteniment, amb els ingressos del seu lloguer a particulars.
[[File:Escanear0029.jpg|thumb|left|Imatge de parades de fruita i verdura, abans de la instal·lació del Mercat Vell]]
En 1855 el consistori local va decidir transformar la plaça i ubicar-hi el mercat, ja que el carrer que servia llavors per ubicar-lo, el de sant Joan, era massa estret, la qual cosa comportava incomoditats tant per a venedors, compradors com carruatges que hi transitaven. El projecte, però, va topar amb la tenaç negativa d'alguns propietaris. Així les coses, l'Ajuntament no pogué fer altra cosa que instal·lar parades de venda durant un etern litigi que impedia de porticar l'espai. Finalment, el 1924 l'Ajuntament va optar per construir un cobert per al mercat, és a dir, un sostre a dos aigües suportat per columnes que li donaria la seua particular fesomia.
